Pregar un dret

 

Un total de 150.346 electors catalans que resideixen a l’estranger no podran votar en les eleccions catalanes del 25N, segons dades de la FIEC. Només 16.271 electors amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ (més conegut com a “voto rogado”).

Cal parar-se a pensar un moment en aquesta expressió que mostra una paradoxa: 

El “vot pregat” és una reforma moderna del sufragi censatari, instaurada per la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de 2010. La necessitat de formalitzar prèviament el “prec” de vot a les ambaixades estrangeres, és a dir, de demanar un dret, contradiu el nucli del significant de “sufragi universal”, definit com a dret universal, lliure, igualitari i secret. D’aquesta manera s’està vulnerant greument la Constitució Espanyola i el Tractat de la UE, que coincideixen en les condicions necessàries perquè tot el procés electoral sigui plenament democràtic: el dret igualitari d’accés al vot.

Un cop fet el “prec” i acceptada la petició, s’hi han afegit els retards en l’enviament de les butlletes en alguns països i altres contratemps; el resultat en serà la tristíssima xifra de participació exterior: segons LV només al voltant d’un 5% dels catalans residents a l’estranger haurà pogut votar. Els països on s’han detectat més problemes per a exercir el dret a vot són els E.U.A, Canadà, Austràlia, Canadà, Mèxic, Xina, Bolivia i Xile. Les dades de participació del vot exterior basc i gallec en les anteriors eleccions autonòmiques (amb percentatges finals de participació exterior inferiors al 7%), demostren el desastre que ha suposat el nou sistema de vot exterior instaurat per la citada reforma de la Llei Electoral.

Després de la LOREG, el vot des de l’estranger s’ha convertit en un via crucis que precisa un complexa xarxa d’interaccions entre ambaixades i consolats (per tramitar l’inscripció al CERA), Juntes Electorals Provincials (per enviar la sol.licitud de vot pregat), Correus espanyols (que han d’enviar la primera sol.licitud a temps), correus nacional de cada país de residència (que ho han de distribuir a temps als domicilis), etc…

Tant des de la classe política com des de la inicitiva ciutadana s’han emprès diverses accions per a denunciar aquest fet. Raül Romeva,  eurodiputat d’Iniciativa els Verds, ha adreçat una carta a la Comissió Europea qüestionant aquesta polèmica llei. El candidat de SI Alfons López Tena, ha adreçat una carta a la Fundació Carter per a la defensa dels drets humans i democràtics exposant també les traves dels catalans a exercir el seu dret de vot des de l’estranger.

Els últims dies han destacat diverses inciatives ciutadanes: des del mapa col·laboratiu de “nopucvotar.com” de catalansalmon.com fins a la iniciativa #votarpermi, consistint a demanar a familiars residents que no vulguin votar, que votin per el no resident. Des dels serveis jurídics de la Plataforma Catalunyadiuprou s’està assessorant i tramitant les denúncies de de diversos afectats, la primera de les quals ha estat presentada aquest matí.

A aquells qui vulguin tramitar una denúncia poden enviar un correu explicant el seu testimoni a exteriors@catalunyadiuprou.cat

Filed under: Uncategorized, 25M, Catalans residents a l'estranger, Eleccions, LOREG 2010

Sobirania fiscal, a què espera la Generalitat?

En aquest article, l’empresari i regidor d’ERC Carles Barcons, ens parla de la segona campanya d’insubmissió Fiscal a l’Estat Espanyol.

Aquest matí (17 d’octubre 2012) uns quants “forassenyats” hem anat a presentar la nostra liquidació trimestral d’impostos a l’Agencia Tributaria de Catalunya (ATC), formalitzant ja per tercer trimestre consecutiu la nostra indignació per l’ús que fa l’estat espanyol dels diners que generem des de la nostra terra.

Com molt bé ha dit poc després a l’Ateneu Barcelonès en Jordi Fornas, Alcalde de Gallifa i del primer ajuntament que ha materialitzat aquesta postura, no es tracta de fer una insubmissió fiscal, sinó de fer un acte de “sobirania fiscal”. Que quedi molt clar que els Ajuntaments, empresaris i autònoms que hem abraçat aquesta opció el que volem és que els nostres diners es quedin al país i per la gent del país, i és en resposta a una malversació de fons que es fa des de l’estat en termes de despesa i distribució de riquesa entre els diferents territoris de l’estat.

El Govern de Catalunya faria bé de fer una crida a tots els seus ciutadans i a les empreses amb domicili fiscal a Catalunya a seguir aquest exemple. Només ha de dotar la ATC dels mecanismes necessaris per a facilitar aquesta tasca, ja que ens comporta a tots una pèrdua de temps i de diners (en termes d’hores, desplaçaments, aparcaments, autopistes, etc…). Potser amb una bona publicitat i uns mecanismes reglats, en pocs mesos podríem fer a través d’ella els pagaments de la Seguretat Social, Autònoms, etc… i en poc temps ja no hauríem de reclamar els diners que ens deuen sinó que seria el Govern Espanyol qui ens demanaria que els paguéssim una quota.

Tot és qüestió de voluntats, i amb la nostra, el que hem demostrat, és que l’ATC pot recaptar tots els nostres impostos i fer-los efectius a l’estat, sense que això sigui considerat un retard en el pagament, una falta administrativa o un delicte.

Animo a tots els sobiranistes a apuntar-se a aquesta acció de cara al tancament del darrer trimestre del 2012, i de l’any fiscal. Podeu demanar assessorament als serveis jurídics del Cadci, voluntaris a la causa de la insubmissió fiscal des de la plataforma Catalunyadiuprou, i que podeu contactar des d’aquesta web.

Carles Barcons Ribes

17 d’octubre de 2012, a Bigues i Riells.

Filed under: Economia, Insubmissió fiscal, Carles Barcons

Els fets del 6 d’octubre del 1934. Revolució Catalanista: Lliçons i vigència del mite

Divendres 5 d’Octubre a les 18:30h a la  seu del Cadci (Rambla Santa Mònica nº10, 2n pis)

Conferència sobre els fets del 6 d’octubre del 1934. Revolució Catalanista:
Lliçons i vigència del mite. Homenatge als patriotes Jaume Compte, Manuel G Alba i Amadeu Bardina.

Taula rodona a càrrec de ANTONI STRUBELL (President SCI- Comissió de la
dignitat), PERE BOSCH (Diputat ERC-Historiador), RAMON FREIXES
(Reagrupament-Historiador) i ANTONIO GASCON (Historiador).

Moderador: DANIEL LASPRA Secretari General del CADCI.

En aquest acte analitzarem els motius que van dur el govern de la
Generalitat a revoltar-se contra el govern de la República espanyola i a
cercar un canvi polític cap a la constitució de la República Catalana.

Descobrirem la intensa repressió que l’exèrcit i el govern republicà van exercir contra els catalanistes.
Intentarem, en definitiva, posar al seu lloc un mite que avui dia té molta vigència davant les amenaces dels militars espanyols i les lliçons que podem aprendre dels errors que van produir la manca d’unitat en aquell moment.

Filed under: Història, Amadeu Bardina, Conferència al Cadci, Jaume Compte, Manuel G Alba

MOMENTUM

Momentum, és el terme que en física descriu aquella força que es desplaça en una direcció, i que se sol traduir en llengua estàndard amb el terme “impuls”. L’impuls, sempre procedeix d’algún lloc; en les persones aquest moviment es produeix gràcies a una voluntat de passar a l’acció, i tots sabem que no hi ha força impulsora més gran per a realitzar un projecte que la il·lusió.

En el seu aplaudit discurs a Madrid, Artur Mas, va fer un repàs dels diversos greuges que pateix Catalunya i va deixar clar quin és el paper d’un líder polític: “El pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d’un poble.” Mas apel·la a la il·lusió, la il·lusió d’un poble cap a un nou projecte. Tots els que vam assistir a la massiva (i festiva) manifestació del 11 de setembre vam poder palpar en l’ambient aquest impuls causat per la il·lusió i que ens porta a la segona definició del terme momentum.

El mot Momentum és utilitzat periodísticament com a moment àlgid i oportú, el moment en què convergeixen totes les forces perquè es produeixi un esdeveniment. En aquest sentit, Mas, si bé inicialment semblava dubitatiu a l’hora de parlar francament d’independència, finalment ha sabut reconèixer el momentum per recollir aquest impuls cap a un nou projecte polític. Perquè hem tingut trenta anys per aplicar el projecte federalista. Un projecte complex, per no dir impossible; tal com afirmà Ortega i Gasset en el seu famós discurs a les Corts espanyoles de l’any 1932,  les relacións Catalunya-Espanya no tenen solució i el màxim que es pot fer és “conllevarla” entre uns i altres.

El que és clar és que molta gent inicialment vinculada al projecte federalista, ha arribat, després d’una sèrie de decepcions, a l’esgotament. Tal com indicava en una carta al lector de la vanguardia un manifestant : “No sé si la independència de Catalunya és la solució. Les reserves que expressava la carta del senyor Oriol Puig les comparteixo. Però en tot cas estic segur que, el que vingui, serà millor per tots. Pels meus amics espanyols i per als catalans. Vaig anar a manifestar-me, i m’hi vaig trobar d’allò més bé i amb una il·lusió renovada.” És així com  s’expandeix la força d’aquest momentum.

Filed under: Sobiranisme, 11s2012, Artur Mas, Independència

El Cadci assessora Catalunyadiuprou en la denúncia contra el Coronel Alamán

La plataforma ‘Catalunya Diu Prou’ va denunciar dilluns al coronel Alamán a la Fiscalia jurídico-militar . Els serveis jurídics del Cadci van col•laborar amb Catalunyadiuprou en l’assessorament als activistes que posaren una denúncia al coronel. Alamán va realitzar les seves famoses declaracions en una entrevista al diari digital d’ultra dreta Alerta Digital. L’entrevista a Alamán estava encapçalada pel següent titular: “¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadáver”.

La plataforma creu que el seu missatge “és una gran amenaça per a la convivència en tant que incita als militars i civils a la violència armada i organitzada contra tercers”, fet que, segons la denúncia, va en contra la Llei Orgànica que regula els drets i deures de les Forces Armades. Aquesta denúncia ha estat el detonant perquè al llarg de la setmana diversos partits polítics com Solidaritat per la Independència, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya els verds s’hi hagin sumat fent les seves respectives denuncies i  intervencions al parlament. Aquests últims han presentat una proposta al parlament per instar al Govern a expressar el seu més enèrgic rebuig a les declaracions colpistes, d’apologia de la violència, antidemocràtiques, franquistes, racistes i xenòfobes del Coronel Francisco Alamán Castro i exigir al Govern espanyol, i en concret al Ministeri de Defensa, que adopti de forma immediata les mesures disciplinàries que la legislació preveu contra el Coronel Francisco Alamán Castro. A més, diversos particulars s’han adherit a la iniciativa de “crowdsourcing” polític (o proveïment participatiu) engegada per Catalunyadiuprou, amb la qual els ciutadans poden interposar la seva denúncia a títol personal.
Podeu interposar la denúncia al següent enllaç:
http://catalunyadiuprou.cat/

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, Assessorament legal, Catalunyadiuprou, Coronel Alamán

Insubmissió fiscal a l’Estat Espanyol, i després, què?

Carles Barcons Ribes

M’he afegit (com a empresa) al col·lectiu per a la insubmissió fiscal. El procediment és fàcil, però bastant desconegut. En podeu trobar ajut a través del web http://catalunyadiuprou.cat.

Jo vull un estat propi (Estat Català dins la UE), i sóc d’esquerres, per això milito a ERC. Ha arribat l’hora, (de fet ja fa anys que considero que ha arribat), de que fem alguna cosa més per al nostre país, més enllà de votar uns partits polítics que ens representin més o menys. A la llarga no n’hi ha cap que compleixi el seu programa electoral, i per aquesta raó cal obrir-los camins des de la societat civil per tal que s’adonin del que esperem d’ells.

El meu camí, i el d’altres, és optar per a la insubmissió fiscal legal: comptes ben portats i pagar els meus impostos, però no a Espanya, sinó al meu país. Si ho fem moltes empreses, l’Agencia Tributaria de Catalunya podria estar dotada d’uns recursos prou suculents que permetrien a la Generalitat plantar cara de tu a tu al govern de Madrid, ja que d’alguna manera tindríem la clau de la caixa per projectar un millor futur per al nostre poble. Potser no arribaríem a la independència, però seria una situació neta en la que no hi hauria espoli i els números serien clars sobre la taula. A més, es fomentaria el respecte, cosa que el que s’ha promogut fins ara és just al contrari. De totes maneres, sigui per la política del peix alcove dels anteriors governs de CiU i Tripartit, sigui pel tarannà espanyol, aquesta possibilitat s’ha esvaït. Només fa falta veure com ens tracten als mitjans digitals (premsa electrònica i twitter) amb respecte als incendis de l’Empordà: volen una Catalunya cremada i que no parli en català.

Per descomptat no hi ha una recepta única per afrontar aquesta situació, però crec que des de la societat civil hem de preparar-nos per a unes eleccions avançades. Per això hem de reforçar la nostra estratègia amb insubmissió fiscal legal (que no vol dir deixar de pagar impostos) i exigint una unitat de partits per tal que es pugui crear un front comú amb les forces polítiques par tal que sumin una majoria al proper parlament. Caldrà votar partits que duguin la creació d’un estat propi com a punt principal al seu programa electoral; fora ideal que ens trobéssim amb una candidatura de concentració de partits. Després, i una vegada constituït el nou estat, ja decidirem si volem ser de dretes, de centre o d’esquerres.

L’onze de Setembre tindrem una bona oportunitat per a demostrar que volem ser un país independent, i hauríem de reblar el clau a principis d’octubre pagant totes les empreses l’IVA corresponent i totes les altres taxes i impostos possibles a l’ACT. Animeu-vos i difoneu la proposta! Hem de ser molts més!

Carles Barcons Ribes

24 de juliol a Bigues i Riells

Filed under: Insubmissió fiscal, Sobiranisme, Uncategorized

Tsunami contra el comerç català

La proposta de liberalització dels horaris comercials proposada la setmana passada en l’esborrany de decret de llei pel govern de Mariano Rajoy, ha desestabilitzat un model comercial de consens. Tant la Generalitat de Catalunya,  a la qual s’ha envaït competències, com els sindicats i amplis sectors del comerç català, s’hi han manifestat en contra.  Hi ha un acord unànime que el nostre model actual garanteix la supervivència del petit comerç i no impedeix l’entrada de les grans cadenes.

Segons la directora de l’Escola de Comerç i Distribució (Escodi), Núria Beltran,  introduir canvis d’aquest abast amb el consum tan feble “distorsiona el mercat” i radicalitzarà la competència.

Els comerciants tenen els seus arguments:

1. El petit comerç garanteix la ocupació ja que ha resistit la caiguda de ventes.

2. Els actuals horaris faciliten la conciliació

3. El petit comerç dona vida i varietat a les ciutats, mentre que manté il·luminats i segurs els seus eixos comercials.

3. Existeix un àmpli consens pel què fa aquest model existent

Cal recordar, a més, que els ciutadans no reclamen més flexibilitat.

+info: Els punts bàsics del decret de llei.

Filed under: Comerç

“Bon cop de dau” El nou himne de Catalunya?

“Bon cop de dau,  ludòpates de mena”. Ahir mateix al Polònia,  Artur mas es venia l’ànima al diable i convertia l’himne nacional català en un himne al joc i a la ruleta. Un gag genial, però terrible per la part que conté de veritat. Tal com manifestava fa uns mesos Emili Valdero, doctor en Economia i professor de la UB, sembla que els nostres governants, no només s’hagin venut l’ànima al diable, sinó que fora de totes les qüestions ètiques que susciten els negocis que atrauen xarxes de prostitució,  s’han oblidat, d’una sèrie de criteris estrictament basats en la rentabilitat:

“El model de negoci del grup Sands es basa en l’explotació i importació de mà d’obra de països del Tercer Món. El casino els facilita allotjament en cases especials per a treballadors i cobren un sou miserable per jornades laborals de més de 12 hores al dia. Els treballadors estrangers estan temporalment al complex, generalment amb rotacions cada sis o dotze mesos, bé fent de paletes en la fase de construcció, o bé fent de personal de neteja i serveis un cop el casino ja està en marxa. “

Que el projecte d’Eurovegas sigui l’únic, i miop, recurs que s’acut als nostres governants per a generar ocupació, ja és de per sí trist. Ara, és pitjor que això sigui absolutament fals, amb dades de creació d’ocupació totalment exagerades:  “la majoria de llocs de treball que es crearien serien coberts per treballadors temporals immigrants, com ja ha fet Sands en altres llocs del món, i la resta serien llocs de treball de nul valor afegit, amb sous inferiors als 1.000 euros al mes, majoritàriament de cambrers i personal de neteja.”

Finalment, ens adverteix Valdero, que el grup Sands es troba actualment sota la investigació del Departament de Justícia i de la comissió del mercat de valors nord-americana, la Securities and Exchange Commission, per violació de la llei de pràctiques corruptes a l’estranger (Foreign Corrupt Practices Act), en què s’acusa els casinos Sands de subornar càrrecs governamentals i de tenir relació amb les tríades xineses. Només ens faltava això.

La decisió final entre Madrid i Barcelona es resoldrà al setembre. Facin les seves apostes.

Filed under: Comerç, Economia, Eurovegas

Destrucció d’ocupació i liberalització d’horaris comercials

En un article publicat recentment a La Vanguardia, el professor de l’ “Instituto de Empresa” (IE) Fernando Fernández afirmava que segons un informe realitzat per aquesta mateixa entitat, la liberalització d’horaris crearia 20.000 llocs de treball. Ara bé, no esmentava quants se’n destruirien.

Segons l’informe publicat a la finals d’abril per la Confederació de Comerç de Catalunya,  a la comunitat de Madrid -on s’ha implantat la liberalització d’horaris- es van perdre un 13,7% dels llocs de treball en el sector minorista en el quart trimestre de l’any passat, respecte al mateix període del 2008, el doble de la mitjana estatal, mentre que a Catalunya només se’n van perdre un 0,01%.

El petit comerç català  ha perdut 32.500 llocs de treball a causa de la crisi, concretament entre el 2008 i el 2011. S’han tancat 2.463 locals comercials i més de 5.800 empreses entre el 2006 i el 2011, a més d’assenyalar que les vendes van caure l’any passat un 6,2%.

Com a possible solució, el model de les farmàcies -que com sabem, reparteix les guàrdies entre els diferents establiments de la ciutat- podria obrir la possibilitat de gestionar de manera sostenible l’extensió dels horaris comercials.

Prendre una mesura que -tal com hem vist en l’exemple madrileny impulsat per la Sra. Aguirre-,  afavoriria el tancament de les petites empreses, podria perjudicar seriosament l’economia del nostre país, en el qual la petita i mitjana empresa és crucial. Cal doncs, que pensem en solucions sostenibles.

Filed under: Comerç, Uncategorized, Liberalització horaris comercials

Presentació del llibre “Contra Companys, 1936”

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre “Contra Companys 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució”, d’Enric Ucelay-da Cal i Arnau Gonzàlez Vilalta, i editat per Publicacions de la Universitat de València.

El llibre ofereix una àmplia mirada polièdrica als diversos matisos del què s’ha anomenat “l’afer Revertès” o el complot contra Companys. Un estudi polèmic on es detalla el possible cop i les accions dels anarquistes per eliminar el catalanisme del pla polític.

L’acte tindrà lloc el 7 de juny a les 19.00h a la sala d’actes de la seu del Cadci, situada a la Rambla Santa Mònica 10, 2n pis, Barcelona.

Us hi esperem!

Filed under: Cultura, Història, Uncategorized, catalanisme, Lluís Companys