El CADCI-Centre Automista de Dependents del Comerç i de la Indústria- es una entitat catalana centenaria que té el fons arxivístic requisat a Salamanca des de l’any 1939, ara ja fa 70 anys.
El fons arxivístic del CADCI és el fons privat més gran requisat a Catalunya, consta de molta documentació, fotografies, cartells i altres objectes.
Aquest any la nostra entitat de comú acord dels seus socis ha decidit que aquest arxius siguin dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya on creiem ha de reposar la memòria del país.
El CADCI ha cedit a títol gratuït els seus arxius doncs el millor homenatge que podem fer als caiguts per la democracia és fer públic el seu llegat a les futures generacions.
Recordem que aquests arxius foren utilitzats per represaliar a milers dels nostres socis als camps d’extermini franquistes i executar-ne centenars d’ells pel seu compromis amb la democracia.
Es molt greu que avui dia no es recordi l’holocaust que es va dur a terme a l’estat espanyol durant la guerra i postguerra amb tots/es aquells que defensaven la democracia, amb tots/es aquells que eren diferents per la seva nacionalitat,ideologia i religió, i curiosament els nostres socis van ser morts i perseguits tan pels “nacionales” com pels “faieros” que tenien en comu l’odi a la democracia i a Catalunya
Es per això que volem mostrar la nostra sorpresa davant l’actitut del Ministeri de Cultura que si bé l’honora restituir allò que va ser pres per la força no s’enten que ara vulgui per altre banda legitimar aquell arxiu del carrer de l’espoli amb el Fons Centelles.
Fons que com el nostre es pot considerar Patrimoni de l’Humanitat i dels catalans i catalanes que lluitaren i moriren per la llibertat.
Pel que fa als hereus Centelles entenem que confonen les persones amb el país, dir com segons es despren de les seves declaracions públiques que la Generalitat és l’enemic ens trenca el cor, les institucions de govern del nostre pais prevalen sobre les persones que les dirigeixen.
Tot plegat ens fa pensar que aquests homes confosos s’estan posan al servei del revisionisme històric, del negacionisme del genocidi que ha patit aquest país.
Es com si uns descendents de la “shoa” o del “gulag” posessin els records d’aquesta ignonimia al servei d’aquells que volen negar allò que va succeïr..
Es necessari que reflexionem tots plegats i tornem a caminar en la bona direcció que havia empres el Ministeri de Cultura per restituir els anomenats “papers de salamanca”,
No podem esmenar el passat però amb les nostres accions posem les bases d’un futur millor de convivencia entre els pobles.
Filed under: Uncategorized