Ahir va tenir lloc a Barcelona la primera trobada internacional per l’estudi jurídic de la independència de Catalunya, organitzat per l’associació Sobirania i Jústica. El congrés, titulat: “Building a New State” va reunir experts d’arreu del món que han treballat en els processos d’independència de Kosovo, Eslovenia o Chèquia. El congrés ha volgut donar resposta les qüestions més tèniques d’un procés de separació: el reconeixement internacional de la Catalunya independent, l’entrada a la Unió Europea, i què passarà amb els diners que Catalunya encara paga a Espanya.
Charles E. Ehrlich, doctor en història per la Universitat d’Oxford i assessor de diversos països en transició, va aportar la seva experiència en el cas de Kosovo. Durant el seu discurs va recomanar a qualsevol territori que vulgui independitzar-se a treballar “la legitimitat i la gestió de l’oposició externa”. Sobre la legitimitat ha exposat que cal integrar i convèncer el gruix de la població, no només sobre la justícia de la causa independentista, sinó també sobre la conveniència del format que adopti el procés. Respecte els opositors a la independència, el doctor nord-americà ha advertit que “cal respectar-ne els drets i no apartar-los del debat”. És necessari, però, integrar als opositors o unionistes en una visió de país conjunta.
Ehrlich va destacar que Catalunya té resolts aspectes que nous estats, com la mateixa Kosovo, no havien resolt abans de la independència. En aquest sentit ha recordat el seu desplegament institucional i la gestió de competències que té transferides actualment. El ponent ha insistit que el procés haurà de ser integrador i que els plantejaments maximalistes mai s’assoleixen quan es tracta de crear un nou estat.
Patrick Dumberry, assessor del govern del Quevec en qüestions relatives a l’accés del Quevec a la sobirania, va posar l’accent en la necessitat d’obtenir el reconeixement internacional per tal d’assolir amb èxit el procés d’independència. Dumberry va declarar també que per assolir un pes específic en les negociacions pel repartiment dels béns amb Espanya, el referèndum per la independència hauria de guanyar per majoria. En aquest cas, el primer que s’hauria de fer és fixar les fronteres i les nacionalitats de les persones que les habiten.
Ana Stanic, advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals i directora del bufet E&A, i participant en el procés d’independència d’Eslovènia, va deixar clar que la Cort internacional no s’oposa a la llibertat d’una població per declarar un estat, i que les lleis internacional no ho han legislat. Per tant hi ha un àmpli marge de negociació. Després de parlar de la imporància de fixar prèviament el repartiment dels béns de cada estat (i per tant també els deutes contrets), va recalcar que allò dificil de festionar no és tant el deute amb les organitzacions internacionals, com el que Espanya ha contret amb els bancs.
Tots els convidats van coïncidir en què el procés d’independència s’ha de començar a organitzar abans de la constitució del nou estat, i que aquest s’ha de negociar amb l’Estat Espanyol. També van coïncidir en la importància del reconeixement internacional, i en especial el dels membres de la Unió Europea. Per aconseguir aquest reconeixement, la legitimitat de l’Estat Català s’ha de comunicar mitjançant un àmpli consens de la población catalana a favor de la independència. Així mateix, la llengua no s’hauria d’erigir com a frontera ètnica; cal explicar l’independència en castellà i en la llengua que calgui. L’èxit, per tant, es basa no en dret internacional sinó en fets i els fets en el reconeixement de tercers. El factor clau, i en això van coincidir els tres experts, seria la negociació de la divisió dels béns i dels deutes amb l’estat espanyol; una negociació difícil, però tal com declarà Stanic “Les coses difícils, a la vida, són per les que més val la pena lluitar.”
Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, Ana Stanic, Charles E. Ehrlich, Patrick Dumberry, Sobirania i Justícia
CADCI BLOG 