La síndrome de la “Ciutat clonada”, afecta els eixos comercials de la major part de països desenvolupats d’occident. Els centres d’aquestes ciutats tenen les mateixes franquícies de roba, fast food, cafeteries i supermercats. En aquest context, els petits emprenedors que no poden competir amb els preus de lloguer dels locals a què poden fer front les grans marques, tanquen ofegats per la pressió immobiliària. Segons la New Economics Foundation (NEF), “el comerç local tendeix a actuar com a aglutinant social que uneix i dona identitat a les comunitats d’una manera que els gegants comercials no poden.”
Un grup de veïns i comerciants del mercat de Portobello Road “Friends of Portobello”, al barri de Notting Hill de Londres, porta deu anys defensant que es crei un nou marc jurídic de Business Conservation Zone, (zona de conservació comercial protegida) per al petit comerç del barri. Aquest es basaria en la protecció legal dels comerciants independents en zones d’especial interès de la ciutat, per tal d’evitar la progressiva estandardització deguda a la invasió de franquícies internacionals.“Es tracta d’establir una normativa que obligui a que, si tanca una peixateria, l´únic negoci que pugui obrir sigui una peixateria; o si és una petita botiga de roba, sigui reemplaçada per un negoci similar”, declara Anne, la portaveu de l’asscociació Friends of Portobello. Portobello road acusa la creixent obertura de supermercats de les cadenes Tesco, Poundland i sobretot de les cafeteries Starbuks i Nero en aquesta zona d’alt interès turístic. A falta d’una legislació que els protegeixi, de moment els membres de l’associació propososen mesures com és la de gastar uns 10 pounds setmanals en comerços independents, o evitar consumir els productes de les grans cadenes.
La ciutat italiana de Fort dei Marmi, a la Toscana, ha portat a terme aquest setembre un pas endavant per a la protecció del la seva identitat comercial prohibint els locals de cuina estrangera al centre històric d’aquest municipi turístic. El seu alcalde declara “No és xenofòbia; es tracta de salvaguardar el centre històric, de protegir la nostra cultura”. El nacionalisme gastronòmic s’aplica, en aquest cas, per protegir el turisme de la zona, encara s’ha qüestionat aquesta mesura pel fet de què, en canvi, es trobin restaurants italians a qualsevol país. A municipis catalans com Olot, en canvi, hi ha hagut restaurants que han intentat integrar el caràcter local com és el cas del restaurant xinès “Xino-xano”.
Al nostre país l’amenaça dels “clons” és ben actual. A tall d’exemple feu un passeig pel Portal de l’Angel a Barcelona, a les viles i ciutats del nostre país les grans cadenes comercials estan destruint el petit comerç, tot un model comercial de proximitat, sostenible i local és amenaçat per grans corporacions que desertitzen els nostres barris. Les grans corporacions empobreixen i encareixen l’oferta un cop han monopolitzat el mercat.
Existeixen, però, iniciatives per tal d’evitar la homogeneïtzació de les zones turístiques que encara no han patit aquest procés. Joan Carles Garcia, vicepresident del Consell Comarcal del Priorat, forma part de la comissió impulsora de “La carta del paisatge del Priorat“, un document en procés de redacció, en què les administracions i agents privats del territori estableixen compromisos i estratègies de gestió per a protegir el paisatge i vetllar per la qualitat de vida dels seus habitants.
Cal evitar que en un futur les nostres ciutats esdevinguin clòniques de l'” identikit” global.Tota la societat civil, com a consumidors, som responsables de fer-nos solidaris amb els nostres petits botiguers, que preserven la identitat dels nostres barris, garantint la cohesió veïnal i el turisme de qualitat.
Filed under: Cultura, Economia, Petit comerç, Friends of Portobello
CADCI BLOG 