Foto: Nens morts degut als bombardejos a Barcelona el 30 de gener de 1938. Font: Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.
Gregorio Peces-Barba insisteix. Un dels pares de la constitució espanyola del 1978 i ex-president del congrés espanyol, va repetir dilluns passat, en una entrevista al Diario Progresista, la justificació del bombardejament de Barcelona del 1934: “Per què el general Batet va bombardejar la ciutat? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins una confederació ibèrica que s’havien inventat”. Recordem que en aquest bombardeig moriren una quarantena de persones, entre ells tres socis del CADCI, que en defensaven el local: Amadeu Bardina, Jaume Compte, i Manuel G. Alba. També afirma que el bombardeig de Barcelona del 1934 va ser l’últim, com si els de la guerra del 1936-1939, que causaren centenars de morts, no haguessin existit mai. Recomanem a Peces-Barba aquest documental amb les imatges devastadores dels bombardejos a Barcelona durant la guerra, i fins l’any 39.
Les famoses declaracions: “No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona. (…) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardearla”, les va justificar dient que havia estat un cometari irònic i que els catalans no tenim sentit de l’humor. L’endemà, va agreujar l’ofensiva en una entrevista de RAC1. Segons ell, se n’havia de poder fer broma d’aquest tema. I quan el periodista Jordi Basté li va demanar si es podia fer broma del de Gernika o dels assassinats d’ETA, va respondre, que no era igual; que en tot cas, havia parlat de per riure i que les seves declaracions no havien estat portada als diaris de Madrid.
La ironia és una arma de doble fil. De vegades ens permet riure’ns de nosaltres mateixos, però de vegades ens fa dir exactament el què volem dir sota l’ampar d’un suposat sentit de l’humor.
Com saben molt bé els alemanys, hi ha temes sobre els què no es pot fer broma. Peces-Barba fa una distinció sobre el què és susceptible o no d’ironia; els morts catalans i els de Guernika o les víctimes d’ETA són diferents. Pel què sembla, la distinció que fa de la gravetat dels esdeveniments deu ser per una valoració qualitativa. Aquest sarcasme mostra un absolut menyspreu cap a les victimes i certa lògica colonial de l’estat central sobre un col·lectiu nacional.
Una ideologia compartida transversalment pels polítics espanyols culmina amb la Sentencia del Tribunal Constitucional contra l’estatut on es plasma l’idea que el poble català esta subjugat al control superior de la nació espanyola, una lògica imperialista que situa al català com a untermensch. Peces Barba evidencia aquest tipus de pensament: som mereixedors de ser bombardejats si no complim amb l’estatus subsidiari que ens atorga la nació espanyola.
Sr. Peces-Barba, vostè ha confós la ironia amb la maldat.
Per saber-ne més:
El 7 de desembre del 1842, el general Espartero bombardeja Barcelona
http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeo_de_Barcelona_%281842%29
El Castell de Montjuïc forma part destacada de la història de Barcelona. Aquesta fortificació ha servit al llarg dels segles de fortí per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics, però també s’ha utilitzat com a plataforma per bombardejar Barcelona en diverses èpoques.
Filed under: Uncategorized, Bombardejos a Barcelona, Gregorio Peces-Barba, Guerra Civil
CADCI BLOG 