L’impagament de la Disposició Addicional Tercera de 759 M € que s’havia compromès a pagar el govern espanyol, ha generat una sèrie de reaccions en cadena. Inicialment l’aplaçament i retallada temporal d’un 20% de la paga extra de Nadal als funcionaris i proveïdors de la Generalitat. Després, els treballadors del sector públic han vist com se’ls ha descomptat l’IRPF de la paga extra que no han cobrat. Aquest descompte de l’IRPF ha estat considerat pel govern un “error”. Diversos sindicats i partits polítics han qüestionat la legalitat d’aquesta mesura.
Ahir Mas-Colell, anuncià un “tancament de caixes” transitori; les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors de la Generalitat no s’estan pagant com a mesura per a guanyar temps davant la falta de liquiditat de la tresoreria. Des del punt de vista empresarial o dels autònoms, és sabut que l’impagament de la S.S. dels treballadors no és un tancament de caixes, sinó el primer pas cap a la suspensió de pagaments.
La realitat és que el paral·lelisme entre la Generalitat i una empresa porta a pensar en què faria l’institució creditora, és a dir, l’Estat espanyol, si l’empresa fes fallida. Cal pensar que paradoxalement, el primer deutor de l’empresa és el mateix estat, i que aquest està ben interessat que la Generalitat estigui en posició de debilitat per recentralitzar competències, i en el pitjor dels casos en declarar la fallida i intervenir. El que no pogueren fer després del 23-F de 1981 ni amb la LOAPA de 1983 es podria fer per l’estrangulació financera de les nostres institucions. L’art. 155 de la Constitució Espanyola (com bé recorden els nacionalistes espanyols) preveu la suspensió d’una autonomia. Aquesta amenaça ja fou plantejada quan es va presentar el Pla Ibarretxe, i té com a precedents la Llei de 2 de gener de 1935, de la suspensió del Estatut de Catalunya.
Tota empresa que no pot fer front a les seves obligacions acaba perdent el seu poder de decisió que passa en mans dels seus creditors, aquesta és l’eina espanyola per acabar amb Catalunya: primer espoliació, després endeutament, per últim expropiació.
El govern català està en un cul de sac. Cal que la societat civil es posi dempeus per demanar urgentment la gestió dels nostres recursos. Cal denunciar la situació de discriminació fiscal i d’infidelitat institucional que estem patint a la Unió Europea i per últim demanar una mediació internacional per poder fer un referèndum d’independència amb condicions. “La situació és dramàtica” diu el mateix Conseller Mas-Colell. Es necessiten mesures urgents o anem de cap a una dependència espanyola com mai abans l’hem concebuda.
Filed under: Concert Econòmic, Economia, Uncategorized, Mas-Colell, Tancament de caixes
CADCI BLOG 