Momentum, és el terme que en física descriu aquella força que es desplaça en una direcció, i que se sol traduir en llengua estàndard amb el terme “impuls”. L’impuls, sempre procedeix d’algún lloc; en les persones aquest moviment es produeix gràcies a una voluntat de passar a l’acció, i tots sabem que no hi ha força impulsora més gran per a realitzar un projecte que la il·lusió.
En el seu aplaudit discurs a Madrid, Artur Mas, va fer un repàs dels diversos greuges que pateix Catalunya i va deixar clar quin és el paper d’un líder polític: “El pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d’un poble.” Mas apel·la a la il·lusió, la il·lusió d’un poble cap a un nou projecte. Tots els que vam assistir a la massiva (i festiva) manifestació del 11 de setembre vam poder palpar en l’ambient aquest impuls causat per la il·lusió i que ens porta a la segona definició del terme momentum.
El mot Momentum és utilitzat periodísticament com a moment àlgid i oportú, el moment en què convergeixen totes les forces perquè es produeixi un esdeveniment. En aquest sentit, Mas, si bé inicialment semblava dubitatiu a l’hora de parlar francament d’independència, finalment ha sabut reconèixer el momentum per recollir aquest impuls cap a un nou projecte polític. Perquè hem tingut trenta anys per aplicar el projecte federalista. Un projecte complex, per no dir impossible; tal com afirmà Ortega i Gasset en el seu famós discurs a les Corts espanyoles de l’any 1932, les relacións Catalunya-Espanya no tenen solució i el màxim que es pot fer és “conllevarla” entre uns i altres.
El que és clar és que molta gent inicialment vinculada al projecte federalista, ha arribat, després d’una sèrie de decepcions, a l’esgotament. Tal com indicava en una carta al lector de la vanguardia un manifestant : “No sé si la independència de Catalunya és la solució. Les reserves que expressava la carta del senyor Oriol Puig les comparteixo. Però en tot cas estic segur que, el que vingui, serà millor per tots. Pels meus amics espanyols i per als catalans. Vaig anar a manifestar-me, i m’hi vaig trobar d’allò més bé i amb una il·lusió renovada.” És així com s’expandeix la força d’aquest momentum.
Filed under: Sobiranisme, 11s2012, Artur Mas, Independència
CADCI BLOG 