Pregar un dret

 

Un total de 150.346 electors catalans que resideixen a l’estranger no podran votar en les eleccions catalanes del 25N, segons dades de la FIEC. Només 16.271 electors amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ (més conegut com a “voto rogado”).

Cal parar-se a pensar un moment en aquesta expressió que mostra una paradoxa: 

El “vot pregat” és una reforma moderna del sufragi censatari, instaurada per la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de 2010. La necessitat de formalitzar prèviament el “prec” de vot a les ambaixades estrangeres, és a dir, de demanar un dret, contradiu el nucli del significant de “sufragi universal”, definit com a dret universal, lliure, igualitari i secret. D’aquesta manera s’està vulnerant greument la Constitució Espanyola i el Tractat de la UE, que coincideixen en les condicions necessàries perquè tot el procés electoral sigui plenament democràtic: el dret igualitari d’accés al vot.

Un cop fet el “prec” i acceptada la petició, s’hi han afegit els retards en l’enviament de les butlletes en alguns països i altres contratemps; el resultat en serà la tristíssima xifra de participació exterior: segons LV només al voltant d’un 5% dels catalans residents a l’estranger haurà pogut votar. Els països on s’han detectat més problemes per a exercir el dret a vot són els E.U.A, Canadà, Austràlia, Canadà, Mèxic, Xina, Bolivia i Xile. Les dades de participació del vot exterior basc i gallec en les anteriors eleccions autonòmiques (amb percentatges finals de participació exterior inferiors al 7%), demostren el desastre que ha suposat el nou sistema de vot exterior instaurat per la citada reforma de la Llei Electoral.

Després de la LOREG, el vot des de l’estranger s’ha convertit en un via crucis que precisa un complexa xarxa d’interaccions entre ambaixades i consolats (per tramitar l’inscripció al CERA), Juntes Electorals Provincials (per enviar la sol.licitud de vot pregat), Correus espanyols (que han d’enviar la primera sol.licitud a temps), correus nacional de cada país de residència (que ho han de distribuir a temps als domicilis), etc…

Tant des de la classe política com des de la inicitiva ciutadana s’han emprès diverses accions per a denunciar aquest fet. Raül Romeva,  eurodiputat d’Iniciativa els Verds, ha adreçat una carta a la Comissió Europea qüestionant aquesta polèmica llei. El candidat de SI Alfons López Tena, ha adreçat una carta a la Fundació Carter per a la defensa dels drets humans i democràtics exposant també les traves dels catalans a exercir el seu dret de vot des de l’estranger.

Els últims dies han destacat diverses inciatives ciutadanes: des del mapa col·laboratiu de “nopucvotar.com” de catalansalmon.com fins a la iniciativa #votarpermi, consistint a demanar a familiars residents que no vulguin votar, que votin per el no resident. Des dels serveis jurídics de la Plataforma Catalunyadiuprou s’està assessorant i tramitant les denúncies de de diversos afectats, la primera de les quals ha estat presentada aquest matí.

A aquells qui vulguin tramitar una denúncia poden enviar un correu explicant el seu testimoni a exteriors@catalunyadiuprou.cat

Filed under: Uncategorized, 25M, Catalans residents a l'estranger, Eleccions, LOREG 2010

Sobirania fiscal, a què espera la Generalitat?

En aquest article, l’empresari i regidor d’ERC Carles Barcons, ens parla de la segona campanya d’insubmissió Fiscal a l’Estat Espanyol.

Aquest matí (17 d’octubre 2012) uns quants “forassenyats” hem anat a presentar la nostra liquidació trimestral d’impostos a l’Agencia Tributaria de Catalunya (ATC), formalitzant ja per tercer trimestre consecutiu la nostra indignació per l’ús que fa l’estat espanyol dels diners que generem des de la nostra terra.

Com molt bé ha dit poc després a l’Ateneu Barcelonès en Jordi Fornas, Alcalde de Gallifa i del primer ajuntament que ha materialitzat aquesta postura, no es tracta de fer una insubmissió fiscal, sinó de fer un acte de “sobirania fiscal”. Que quedi molt clar que els Ajuntaments, empresaris i autònoms que hem abraçat aquesta opció el que volem és que els nostres diners es quedin al país i per la gent del país, i és en resposta a una malversació de fons que es fa des de l’estat en termes de despesa i distribució de riquesa entre els diferents territoris de l’estat.

El Govern de Catalunya faria bé de fer una crida a tots els seus ciutadans i a les empreses amb domicili fiscal a Catalunya a seguir aquest exemple. Només ha de dotar la ATC dels mecanismes necessaris per a facilitar aquesta tasca, ja que ens comporta a tots una pèrdua de temps i de diners (en termes d’hores, desplaçaments, aparcaments, autopistes, etc…). Potser amb una bona publicitat i uns mecanismes reglats, en pocs mesos podríem fer a través d’ella els pagaments de la Seguretat Social, Autònoms, etc… i en poc temps ja no hauríem de reclamar els diners que ens deuen sinó que seria el Govern Espanyol qui ens demanaria que els paguéssim una quota.

Tot és qüestió de voluntats, i amb la nostra, el que hem demostrat, és que l’ATC pot recaptar tots els nostres impostos i fer-los efectius a l’estat, sense que això sigui considerat un retard en el pagament, una falta administrativa o un delicte.

Animo a tots els sobiranistes a apuntar-se a aquesta acció de cara al tancament del darrer trimestre del 2012, i de l’any fiscal. Podeu demanar assessorament als serveis jurídics del Cadci, voluntaris a la causa de la insubmissió fiscal des de la plataforma Catalunyadiuprou, i que podeu contactar des d’aquesta web.

Carles Barcons Ribes

17 d’octubre de 2012, a Bigues i Riells.

Filed under: Economia, Insubmissió fiscal, Carles Barcons