CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

Tsunami contra el comerç català

La proposta de liberalització dels horaris comercials proposada la setmana passada en l’esborrany de decret de llei pel govern de Mariano Rajoy, ha desestabilitzat un model comercial de consens. Tant la Generalitat de Catalunya,  a la qual s’ha envaït competències, com els sindicats i amplis sectors del comerç català, s’hi han manifestat en contra.  Hi ha un acord unànime que el nostre model actual garanteix la supervivència del petit comerç i no impedeix l’entrada de les grans cadenes.

Segons la directora de l’Escola de Comerç i Distribució (Escodi), Núria Beltran,  introduir canvis d’aquest abast amb el consum tan feble “distorsiona el mercat” i radicalitzarà la competència.

Els comerciants tenen els seus arguments:

1. El petit comerç garanteix la ocupació ja que ha resistit la caiguda de ventes.

2. Els actuals horaris faciliten la conciliació

3. El petit comerç dona vida i varietat a les ciutats, mentre que manté il·luminats i segurs els seus eixos comercials.

3. Existeix un àmpli consens pel què fa aquest model existent

Cal recordar, a més, que els ciutadans no reclamen més flexibilitat.

+info: Els punts bàsics del decret de llei.

Filed under: Comerç

“Bon cop de dau” El nou himne de Catalunya?

“Bon cop de dau,  ludòpates de mena”. Ahir mateix al Polònia,  Artur mas es venia l’ànima al diable i convertia l’himne nacional català en un himne al joc i a la ruleta. Un gag genial, però terrible per la part que conté de veritat. Tal com manifestava fa uns mesos Emili Valdero, doctor en Economia i professor de la UB, sembla que els nostres governants, no només s’hagin venut l’ànima al diable, sinó que fora de totes les qüestions ètiques que susciten els negocis que atrauen xarxes de prostitució,  s’han oblidat, d’una sèrie de criteris estrictament basats en la rentabilitat:

“El model de negoci del grup Sands es basa en l’explotació i importació de mà d’obra de països del Tercer Món. El casino els facilita allotjament en cases especials per a treballadors i cobren un sou miserable per jornades laborals de més de 12 hores al dia. Els treballadors estrangers estan temporalment al complex, generalment amb rotacions cada sis o dotze mesos, bé fent de paletes en la fase de construcció, o bé fent de personal de neteja i serveis un cop el casino ja està en marxa. “

Que el projecte d’Eurovegas sigui l’únic, i miop, recurs que s’acut als nostres governants per a generar ocupació, ja és de per sí trist. Ara, és pitjor que això sigui absolutament fals, amb dades de creació d’ocupació totalment exagerades:  “la majoria de llocs de treball que es crearien serien coberts per treballadors temporals immigrants, com ja ha fet Sands en altres llocs del món, i la resta serien llocs de treball de nul valor afegit, amb sous inferiors als 1.000 euros al mes, majoritàriament de cambrers i personal de neteja.”

Finalment, ens adverteix Valdero, que el grup Sands es troba actualment sota la investigació del Departament de Justícia i de la comissió del mercat de valors nord-americana, la Securities and Exchange Commission, per violació de la llei de pràctiques corruptes a l’estranger (Foreign Corrupt Practices Act), en què s’acusa els casinos Sands de subornar càrrecs governamentals i de tenir relació amb les tríades xineses. Només ens faltava això.

La decisió final entre Madrid i Barcelona es resoldrà al setembre. Facin les seves apostes.

Filed under: Comerç, Economia,

Destrucció d’ocupació i liberalització d’horaris comercials

En un article publicat recentment a La Vanguardia, el professor de l’ “Instituto de Empresa” (IE) Fernando Fernández afirmava que segons un informe realitzat per aquesta mateixa entitat, la liberalització d’horaris crearia 20.000 llocs de treball. Ara bé, no esmentava quants se’n destruirien.

Segons l’informe publicat a la finals d’abril per la Confederació de Comerç de Catalunya,  a la comunitat de Madrid -on s’ha implantat la liberalització d’horaris- es van perdre un 13,7% dels llocs de treball en el sector minorista en el quart trimestre de l’any passat, respecte al mateix període del 2008, el doble de la mitjana estatal, mentre que a Catalunya només se’n van perdre un 0,01%.

El petit comerç català  ha perdut 32.500 llocs de treball a causa de la crisi, concretament entre el 2008 i el 2011. S’han tancat 2.463 locals comercials i més de 5.800 empreses entre el 2006 i el 2011, a més d’assenyalar que les vendes van caure l’any passat un 6,2%.

Com a possible solució, el model de les farmàcies -que com sabem, reparteix les guàrdies entre els diferents establiments de la ciutat- podria obrir la possibilitat de gestionar de manera sostenible l’extensió dels horaris comercials.

Prendre una mesura que -tal com hem vist en l’exemple madrileny impulsat per la Sra. Aguirre-,  afavoriria el tancament de les petites empreses, podria perjudicar seriosament l’economia del nostre país, en el qual la petita i mitjana empresa és crucial. Cal doncs, que pensem en solucions sostenibles.

Filed under: Comerç, Uncategorized,

Els nostres Tuits:

Blog Stats

  • 3,847 hits