CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

Presentació del llibre “Contra Companys, 1936”

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre “Contra Companys 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució”, d’Enric Ucelay-da Cal i Arnau Gonzàlez Vilalta, i editat per Publicacions de la Universitat de València.

El llibre ofereix una àmplia mirada polièdrica als diversos matisos del què s’ha anomenat “l’afer Revertès” o el complot contra Companys. Un estudi polèmic on es detalla el possible cop i les accions dels anarquistes per eliminar el catalanisme del pla polític.

L’acte tindrà lloc el 7 de juny a les 19.00h a la sala d’actes de la seu del Cadci, situada a la Rambla Santa Mònica 10, 2n pis, Barcelona.

Us hi esperem!

Filed under: Cultura, Història, Uncategorized, ,

Homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1

El pròxim divendres 23 de març a les 19.00h tindrà lloc l’ homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1. Aquest acte es farà a la seu del Cadci, a la Rambla Santa Mònica nº10 de Barcelona.

El Regiment Pirinenc Nº 1 de Catalunya fou l’única força militar que ha tingut la Generalitat de Catalunya d’ençà de la Guerra de Successió. Els seus components foren escollits entre joves catalanistes de diverses organitzacions i partits destacant CADCI, Estat Català, JEREC, FNEC, NS!, Palestra, Partit Català Proletari. Tot i les diverses ideologies els unia l’amor a Catalunya i la passió per l’alpinisme, lluitaren una guerra a dos fronts contra el feixisme per una banda i contra els incontrolats de la FAI i els estalinistes per l’altre. Aprofitem aquest acte per escoltar les veus dels veterans d’aquesta unitat d’elit i les opinions dels experts

L’homenatge comptarà amb la presència de Reinald Benet de Caperà, president de l’Associació de Components del Regiment Pirinenc nº1 i els últims veterans d’aquest regiment. A més, es farà una taula rodona en la que participaran els historiadors Antonio Gascón, Jaume de Ramon, i Armand Samanet.

Filed under: Cultura, Història, ,

Llums i ombres del General Batet

El fet puntual que aquests dies s’hagi commemorat a Barcelona el 75è aniversari de l’afusellament del general Batet a Burgos, per part dels militars revoltats el 18 de juliol, no exculpa ni omet les accions anteriors del mateix Batet, i menys encara quan s’adverteix que dins d’aquest homenatge s’ha publicitat una Petita història del general Batet [1], llibret evidentment pensat per als més joves.

Per això també sorprèn la profusió d’estampes militaristes que se li fa a Batet, incloses les gens edificants lluites colonials, l’enaltiment, com a virtut, del seu interès “humanitari”, per l’ús del català a les casernes, per tenir al seu càrrec la Quarta Divisió Orgànica, amb seu a Barcelona, o la seva estranyesa en aconseguir sufocar la sublevació protagonitzada per Companys, l’Octubre de 1934, en aconseguir, mitjançant “un pla molt ben elaborat” que aquesta conclogués, la matinada d’aquell 7 d’octubre, amb un “nombre mínim de víctimes”.

Com si el nombre mínim de víctimes fos garantia de la seva integritat o de la seva catalanitat, assumpte resumit amb tot just dues pàgines, en les quals l’autor del text s’oblida d’esmentar, per exemple, el brutal assalt al CADCI amb el conseqüent seguit de morts, i sense fer menció tampoc, que aquella gesta militar li va reportar la concessió de la Cruz Laureada de San Fernando, suposadament per mostrar-se tan dur amb els seus compatriotes. Aquesta història es justifica afirmant “que per aquell èxit se  li concedí la Cruz Laureada, que Franco no tenia i en canvi ambicionava”, deu ser per això que un dels dibuixos exhibeix una banda on es llegeix: “Orden: Represalia Feroz”, mentre que un Batet sorprès,  agita dos cintes amb els colors de la bandera de la República i la senyera.

I guanyant-se així Batet la trista fama de ser el segon general català que sufocava una revolta a Barcelona, ja que el primer havia estat el tarragoní general Prim, que bombardejà la Ciutat Comtal fent cèlebre la frase “o caixa o faixa” (és a dir, o la “caixa” per a l’enterrament, o rebre la “faixa” del general) el 24 d’octubre de 1843, en el que va participar també l’artilleria de la Ciutadella, llançant sobre la ciutat unes 2500 bombes.

D’altra banda, per ser objectius, l’única diferencia entre ambdós militars, va ser que Prim s’havia guanyat la Laureada, però lluitant contra els carlistes, a gran diferència de Batet, que se la va guanyar reprimint els catalans a Barcelona l’octubre de 1934, sense oblidar les baixes civils fora de la ciutat, que també n’hi hagué.

I va ser per això que Barcelona, oblidant els detalls, però en el cas de Prim li va erigir un monument el 1887, oportunament enderrocat i fos durant la Guerra Civil de 1936-39, i rearmat de nou per Frederic Marés el 1940 amb el beneplàcit de les autoritats franquistes.

Una cosa és ben certa, no es pot ésser objectiu quan algú parla de sí mateix, o en el seu nom parla un parent. En el cas de Batet, el seu besnét. I és que la sang l’encega en afirmar que Batet va ser un incomprès en no reconèixer-li la seva “actuació” “ni els ultranacionalistes espanyols, ni els ultranacionalistes catalans”. Prova de que no s’havia llegit les actes del judici, i menys encara les declaracions de Companys, o el propi text del decret de la concessió de la Cruz Laureada:

“Deseoso el Gobierno de la República de atestiguar con la concesión de una alta recompensa, todo el aprecio que hace de los servicios prestados al Estado por el general de división don Domingo Batet Mestres, en su calidad de jefe supremo de todas las fuerzas del territorio que guarnecía la Cuarta división, en el mes de Octubre pasado, y especialmente por el acierto, resolución y bravura con que concibió, dirigió y realizó en Cataluña las operaciones militares que dominaron la rebeldía en la capital y la frustraron o sometieron en las provincias catalanas.”

Sense oblidar les pròpies declaracions de Batet en el moment de fer-se-li l’entrega de les insígnies de la Cruz Laureada al juny de 1935, a la qual evidentment no va renunciar, aprovant així les paraules d’aquell decret. La cerimònia va tenir lloc a Tarragona i de mans del seu alcalde, Cereceda, que va descriure la “la labor benéfica de apaciguamiento  realizada por el homenajeado, como representante del brazo viril del Ejército (sic)”.

Elogis als que Batet va respondre dient: “Jo sento haver hagut d’enfrontar-me amb els meus germans per a fer-los seguir el camí de la legalitat, perquè sóc home de pau, i encara que amic de la disciplina, no sóc militarista. La meva actuació no va tenir mai un pensament baix ni fosc”. Una frase que Companys segurament hauria rebatut ben a gust, de no haver estat pres en el llunyà Penal de Santa Maria, o qualsevol dels familiars dels morts, ferits, o dels processats, d’aquelles jornades. I aquí que cadascú carregui amb la seva consciència, perquè un simple acte de penediment pot salvar una ànima, però no netejar la memòria de la Història.

Antonio Gascón Ricao

Grup d’estudis del “6 d’octubre de 1934”, secció d’Història del Cadci.

 


[1] Text: Francesc Carbó, Il.lustració: Pilarín Bayés, Petita Història del General Batet, Editorial Mediterrània, Barcelona, febrero 2012

Filed under: Cultura, Història, ,

UN RETORN EMOCIONANT: ELS PAPERS DE SALAMANCA

En un emotiu acte a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Generalitat  ha retornat els documents confiscats al CADCI i a altres persones i entitats durant la guerra civil. El president de la nostra entitat, Josep Maria Andreu, així com el seu Secretari Institucional Daniel Laspra, van poder recollir-los un cop classificats i digitalitzats.

Es tracta d’un total de 85 fons de particulars que van arribar a Catalunya a partir del 2008, 25 dels quals són fons d’associacions i entitats, 21 de persones físiques i 39 de partits i sindicats. De moment, han recollit els documents aquelles persones o entitats que n’han pogut acreditar la propietat, entre els quals es troben també ERC, el PSUC, UGT o la filla de Francesc Cambó.

“És un acte d’afirmació democràtica i de dignitat nacional”, ha dit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. “Els pobles que saben lluitar pel seu passat són pobles que també saben lluitar pel seu futur”.

Els documents retornats al Cadci són en la seva majoria carnets i expedients del socis, actes de nomenament de comitès d’empreses mercantils, autoritzacions de circulació del Cadci (recordem que durant la guerra civil Catalunya estava dividida), autoritzacions per traslladar-se a França i llicencies d’armes. També hi ha documents sobre les milícies del Cadci, la “Guàrdia de Fronteres”, que tenia per objectiu controlar la frontera del pirineu.

No obstant, tal com manifestàvem recentment, encara resten masses documents a Salamanca. De la darrera tramesa de les 300 caixes segrestades,  77 són del CADCI. La documentació que falta és la referida a béns patrimonials o comptes bancàries, la caixa d’atur i de viudetat amb la què comptaven els socis, així com els estatuts de les diferents seccions. Tampoc s’han retornat els documents dels  diferents equips d’esports.

El Cadci, com a membre de la Comissió de la Dignitat, en reclama la seva restitució, juntament amb la resta de documents d’altres entitats que encara no han estat retornats.

Filed under: Cultura, Papers de Salamanca, retorn dels papers de Salamanca, Uncategorized,

El mandinga, llengua nacional

Dívar, a l'esquerra, en la compareixença ahir al Congrés al costat del president del Congrés, Jesús Posada Foto: EFE.

Aquest dilluns el president del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, ha comparat l’ús que es fa en la justícia del mandinga, una llengua africana que parlen uns 15 milions de persones, amb el català, llengua cooficial a l’Estat. Les reaccions no han trigat a arribar;  s’ha creat el  hashtag #sócmandinga per a la ocasió, i una allau de comentaris irònics han inundat la xarxa social Twitter, la majoria posicionant-se a favor del català.

Tot i que el jutge s’ha disculpat per les seves polèmiques declaracions, els diputats catalans al Congrés han expressat la seva indignació. El hashtag #sócmandinga s’ha situat com a trending topic (el tema més comentat del moment) a tot l’Estat. Segueix traient fum dies després.

Filed under: Cultura, Llengua, Sobiranisme, ,

Contra l’atac dels clons

La síndrome de la “Ciutat clonada”, afecta els eixos comercials de la major part de països desenvolupats d’occident. Els centres  d’aquestes ciutats tenen les mateixes franquícies de roba, fast food, cafeteries i supermercats. En aquest context, els petits emprenedors que no poden competir amb els preus de lloguer dels locals a què poden fer front les grans marques, tanquen ofegats per la pressió immobiliària. Segons la New Economics Foundation (NEF), “el comerç local tendeix a actuar com a aglutinant social que uneix i dona identitat a les comunitats d’una manera que els gegants comercials no poden.”

Un grup de veïns i comerciants del mercat de Portobello Road “Friends of Portobello”, al barri de Notting Hill de Londres, porta deu anys defensant que es crei un nou marc jurídic de Business Conservation Zone, (zona de conservació comercial protegida) per al petit comerç del barri. Aquest es basaria  en la protecció legal dels comerciants independents en zones d’especial interès de la ciutat, per tal d’evitar la progressiva estandardització deguda a la invasió de franquícies internacionals.“Es tracta d’establir una normativa que obligui a que, si tanca una peixateria, l´únic negoci que pugui obrir sigui una peixateria; o si és una petita botiga de roba, sigui reemplaçada per un negoci similar”, declara Anne, la portaveu de l’asscociació Friends of Portobello. Portobello road acusa la creixent obertura de supermercats de les cadenes Tesco, Poundland i sobretot de les cafeteries Starbuks i Nero en aquesta zona d’alt interès turístic. A falta d’una legislació que els protegeixi, de moment els membres de l’associació propososen mesures com és la de gastar uns 10 pounds setmanals en comerços independents, o evitar consumir els productes de les grans cadenes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Filed under: Cultura, Economia, Petit comerç,

Finestres de la memòria

“Finestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col·lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants o escoles.”

Una exposició molt recomanable on podeu trobar un fons fotogràfic que documenta, entre d’altres coses, el petit comerç de l’Eixample dret durant el modernime. Una joia que us recomanem molt visitar!

Més informació a: http://www.finestresdelamemoria.org/

Filed under: Cultura, Petit comerç, ,

Els nostres Tuits:

Blog Stats

  • 3,842 hits