CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

Sobirania fiscal, a què espera la Generalitat?

En aquest article, l’empresari i regidor d’ERC Carles Barcons, ens parla de la segona campanya d’insubmissió Fiscal a l’Estat Espanyol.

Aquest matí (17 d’octubre 2012) uns quants “forassenyats” hem anat a presentar la nostra liquidació trimestral d’impostos a l’Agencia Tributaria de Catalunya (ATC), formalitzant ja per tercer trimestre consecutiu la nostra indignació per l’ús que fa l’estat espanyol dels diners que generem des de la nostra terra.

Com molt bé ha dit poc després a l’Ateneu Barcelonès en Jordi Fornas, Alcalde de Gallifa i del primer ajuntament que ha materialitzat aquesta postura, no es tracta de fer una insubmissió fiscal, sinó de fer un acte de “sobirania fiscal”. Que quedi molt clar que els Ajuntaments, empresaris i autònoms que hem abraçat aquesta opció el que volem és que els nostres diners es quedin al país i per la gent del país, i és en resposta a una malversació de fons que es fa des de l’estat en termes de despesa i distribució de riquesa entre els diferents territoris de l’estat.

El Govern de Catalunya faria bé de fer una crida a tots els seus ciutadans i a les empreses amb domicili fiscal a Catalunya a seguir aquest exemple. Només ha de dotar la ATC dels mecanismes necessaris per a facilitar aquesta tasca, ja que ens comporta a tots una pèrdua de temps i de diners (en termes d’hores, desplaçaments, aparcaments, autopistes, etc…). Potser amb una bona publicitat i uns mecanismes reglats, en pocs mesos podríem fer a través d’ella els pagaments de la Seguretat Social, Autònoms, etc… i en poc temps ja no hauríem de reclamar els diners que ens deuen sinó que seria el Govern Espanyol qui ens demanaria que els paguéssim una quota.

Tot és qüestió de voluntats, i amb la nostra, el que hem demostrat, és que l’ATC pot recaptar tots els nostres impostos i fer-los efectius a l’estat, sense que això sigui considerat un retard en el pagament, una falta administrativa o un delicte.

Animo a tots els sobiranistes a apuntar-se a aquesta acció de cara al tancament del darrer trimestre del 2012, i de l’any fiscal. Podeu demanar assessorament als serveis jurídics del Cadci, voluntaris a la causa de la insubmissió fiscal des de la plataforma Catalunyadiuprou, i que podeu contactar des d’aquesta web.

Carles Barcons Ribes

17 d’octubre de 2012, a Bigues i Riells.

Anuncis

Filed under: Economia, Insubmissió fiscal,

“Bon cop de dau” El nou himne de Catalunya?

“Bon cop de dau,  ludòpates de mena”. Ahir mateix al Polònia,  Artur mas es venia l’ànima al diable i convertia l’himne nacional català en un himne al joc i a la ruleta. Un gag genial, però terrible per la part que conté de veritat. Tal com manifestava fa uns mesos Emili Valdero, doctor en Economia i professor de la UB, sembla que els nostres governants, no només s’hagin venut l’ànima al diable, sinó que fora de totes les qüestions ètiques que susciten els negocis que atrauen xarxes de prostitució,  s’han oblidat, d’una sèrie de criteris estrictament basats en la rentabilitat:

“El model de negoci del grup Sands es basa en l’explotació i importació de mà d’obra de països del Tercer Món. El casino els facilita allotjament en cases especials per a treballadors i cobren un sou miserable per jornades laborals de més de 12 hores al dia. Els treballadors estrangers estan temporalment al complex, generalment amb rotacions cada sis o dotze mesos, bé fent de paletes en la fase de construcció, o bé fent de personal de neteja i serveis un cop el casino ja està en marxa. “

Que el projecte d’Eurovegas sigui l’únic, i miop, recurs que s’acut als nostres governants per a generar ocupació, ja és de per sí trist. Ara, és pitjor que això sigui absolutament fals, amb dades de creació d’ocupació totalment exagerades:  “la majoria de llocs de treball que es crearien serien coberts per treballadors temporals immigrants, com ja ha fet Sands en altres llocs del món, i la resta serien llocs de treball de nul valor afegit, amb sous inferiors als 1.000 euros al mes, majoritàriament de cambrers i personal de neteja.”

Finalment, ens adverteix Valdero, que el grup Sands es troba actualment sota la investigació del Departament de Justícia i de la comissió del mercat de valors nord-americana, la Securities and Exchange Commission, per violació de la llei de pràctiques corruptes a l’estranger (Foreign Corrupt Practices Act), en què s’acusa els casinos Sands de subornar càrrecs governamentals i de tenir relació amb les tríades xineses. Només ens faltava això.

La decisió final entre Madrid i Barcelona es resoldrà al setembre. Facin les seves apostes.

Filed under: Comerç, Economia,

LA FIGURA DE L’AUTO-EMPRENEDOR, UN NOU MODEL

L’auto-emprenedor és una figura fiscal sorgida a França, i que respon a la necessitat de agilitzar la creació d’empresa en temps de crisi. Esquemàticament, podem atribuir al model de l’auto-emprenedor francès les següents característiques:

•Constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts.

•Pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials.

•Protecció del patrimoni personal de l’emprenedor.

•Afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Segons la CECOC, que ha impulsat un pla per crear un figura semblant al nostre país, els resultats després de posar-se en marxa el 2009 han estat espectaculars: França compta amb 738.351 auto-emprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.

Característiques de l’auto-emprenedor:

•Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.

•Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).

•Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.

•Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’import de les prestacions a percebre. És a dir, es pot cobrar en un sol pagament l’atur cotitzat anteriorment, per tal d’invertir-lo en la nova empresa.

•Per límits baixos de volum d’activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).

•IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).

•Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).

•Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).

•Cessar l’activitat no ha de costar res.

•Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.

Aquest model es defineix com a un emprenedor individual sotmès a un règim “micro-social” i “micro-fiscal” simplificat. Però, què és el règim micro-social? Essent un emprenedor individual, l’auto-emprenedor està afiliat a un règim social especial anomenat TNS (Treballadors No Assalariats). Concretament això implica que es beneficia d’una cobertura social…que ha de pagar amb les seves cotitzacions. Així doncs, el règim “micro-social” és el règim al qual està sotmès tot auto-emprenedor sobre el pla social, la diferència amb altres règims és que dins el règim micro-social simplificat, les cotitzacions estan lligades al volum de negoci.

Pros i contres

Pros:

-No hi ha cotització mínima a pagar; quan el volum de negoci és nul, l’auto-emprenedor no paga cap cotització.

-Les gestions de declaració i de pagament són simples. L’auto-emprenedor sap sempre el que pagarà: només li cal mirar el volum de negocis.

-Els preus són fàcils de fixar: a tots els ingressos se’ls ha de reduir entre un 12% o un 21,3 % que es tributaran (depenent si són ventes o serveis respectivament, d’acord amb el model francès). Això fa que s’hagi de reflexionar sobre els preus des del principi.

Contres:

-A diferència d’altres règims d’auto-empreneduria, l’auto-emprenedor, en aquest cas, no pot deduir les seves despeses de funcionament, com les de desplaçament, subministres d’oficina, subscripció a Internet, telèfon, etc…

-Si s’està planejant un elevat volum de negocis, però amb petits marges de benefici, pot oblidar el règim de l’auto-emprenedor: aquest pagaria cotitzacions molt elevades sense poder generar ingressos interessants.

-Per a les activitats de ventes, l’estatut presenta límits ràpidament (vegeu el cas anterior). Per a les prestacions de serveis, en canvi, pot ser convenient.

-Espanya no és França; les prestacions de l’estat social francès, que poden recolzar aquestes mesures en els dos anys que l’auto-emprenedor no tributa, (i per tant no cotitza a la S.S.), no són aplicables en el nostre context.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA AMB EL NOSTRE MODEL ACTUAL D’AUTÒNOMS?

Actualment, segons el nostre model, els treballadors autònoms paguen una quota reduïda durant els dos primers anys, al voltant de 220€, si són menors de 30 anys, en cas d’homes, i menors de 35 en cas de dones, i 250€ a partir d’aquesta edat. Si es vol tenir “Protecció per fi de l’activitat” (l’atur dels autònoms) aquesta xifra pujarà a 300€. Tot i així, no existeix una figura fiscal adequada per a aquells autònoms que volen començar el seu negoci, i els qui obtenen pocs ingressos. Vist el context actual, podem concloure que l’estalvi de dos anys de cotitzacions i poder capitalitzar l’atur acumulat com a inversió inicial per a començar l’activitat, pot ser una bona manera d’agilitzar l’auto-creació de treball i generar futures empreses.

Més informació:

Web sobre la figura de l’auto-emprenedor a frança: http://autoentrepreneur.fr/devenir-auto-entrepreneur/

Informació per a aquells professionals que facturen poc o eventualment, i els models tributaris més adequats:

http://www.comparativadebancos.com/hay-que-hacerse-autonomo-para-facturar/ 

Quant paga un autònom al mes?

http://blog.infoempleo.com/blog/2011/04/12/%C2%BFcuanto-paga-un-autonomo-al-mes/

Informació per a iniciar una empresa a Catalunya: http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/]

I dins d’aquesta, la guia de tràmits i formes jurídiques, que inclou detalls i infografies aclaridores sobre la figura de l’autònom així com les altres altres figures emprenedores:

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/guia_tramits/index44001.jsp

Filed under: Economia, Innovació, Petit comerç, Uncategorized, , , ,

Catalunya en suspens

L’impagament de la Disposició Addicional Tercera de 759 M € que s’havia compromès a pagar el govern espanyol, ha generat una sèrie de reaccions en cadena. Inicialment l’aplaçament i retallada temporal d’un 20% de la paga extra de Nadal als funcionaris i proveïdors de la Generalitat. Després, els treballadors del sector públic han vist com se’ls ha descomptat l’IRPF de la paga extra que no han cobrat. Aquest descompte de l’IRPF ha estat considerat pel govern un “error”. Diversos sindicats i partits polítics han qüestionat la legalitat d’aquesta mesura.

Ahir Mas-Colell, anuncià un “tancament de caixes” transitori; les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors de la Generalitat no s’estan pagant com a mesura per a guanyar temps davant la falta de liquiditat de la tresoreria. Des del punt de vista empresarial o dels autònoms, és sabut que l’impagament de la S.S. dels treballadors no és un tancament de caixes, sinó el primer pas cap a la suspensió de pagaments.

La realitat és que el paral·lelisme entre la Generalitat i una empresa porta a pensar en què faria l’institució creditora, és a dir, l’Estat espanyol, si l’empresa fes fallida. Cal pensar que paradoxalement, el primer deutor de l’empresa és el mateix estat, i que aquest està ben interessat que la Generalitat estigui en posició de debilitat per recentralitzar competències, i en el pitjor dels casos en declarar la fallida i intervenir. El que no pogueren fer després del 23-F de 1981 ni amb la LOAPA de 1983 es podria fer per l’estrangulació financera de les nostres institucions. L’art. 155 de la Constitució Espanyola (com bé recorden els nacionalistes espanyols) preveu la suspensió d’una autonomia. Aquesta amenaça ja fou plantejada quan es va presentar el Pla Ibarretxe, i té com a precedents la Llei de 2 de gener de 1935, de la suspensió del Estatut de Catalunya.

Tota empresa que no pot fer front a les seves obligacions acaba perdent el seu poder de decisió que passa en mans dels seus creditors, aquesta és l’eina espanyola per acabar amb Catalunya: primer espoliació, després endeutament, per últim expropiació.

El govern català  està en un cul de sac. Cal que la societat civil es posi dempeus per demanar urgentment la gestió dels nostres recursos. Cal denunciar la situació de discriminació fiscal i d’infidelitat institucional que estem patint a la Unió Europea i per últim demanar una mediació internacional per poder fer un referèndum d’independència amb condicions. “La situació és dramàtica” diu el mateix Conseller Mas-Colell. Es necessiten mesures urgents o anem de cap a una dependència espanyola com mai abans l’hem concebuda.

Filed under: Concert Econòmic, Economia, Uncategorized, ,

Contra l’atac dels clons

La síndrome de la “Ciutat clonada”, afecta els eixos comercials de la major part de països desenvolupats d’occident. Els centres  d’aquestes ciutats tenen les mateixes franquícies de roba, fast food, cafeteries i supermercats. En aquest context, els petits emprenedors que no poden competir amb els preus de lloguer dels locals a què poden fer front les grans marques, tanquen ofegats per la pressió immobiliària. Segons la New Economics Foundation (NEF), “el comerç local tendeix a actuar com a aglutinant social que uneix i dona identitat a les comunitats d’una manera que els gegants comercials no poden.”

Un grup de veïns i comerciants del mercat de Portobello Road “Friends of Portobello”, al barri de Notting Hill de Londres, porta deu anys defensant que es crei un nou marc jurídic de Business Conservation Zone, (zona de conservació comercial protegida) per al petit comerç del barri. Aquest es basaria  en la protecció legal dels comerciants independents en zones d’especial interès de la ciutat, per tal d’evitar la progressiva estandardització deguda a la invasió de franquícies internacionals.“Es tracta d’establir una normativa que obligui a que, si tanca una peixateria, l´únic negoci que pugui obrir sigui una peixateria; o si és una petita botiga de roba, sigui reemplaçada per un negoci similar”, declara Anne, la portaveu de l’asscociació Friends of Portobello. Portobello road acusa la creixent obertura de supermercats de les cadenes Tesco, Poundland i sobretot de les cafeteries Starbuks i Nero en aquesta zona d’alt interès turístic. A falta d’una legislació que els protegeixi, de moment els membres de l’associació propososen mesures com és la de gastar uns 10 pounds setmanals en comerços independents, o evitar consumir els productes de les grans cadenes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Filed under: Cultura, Economia, Petit comerç,

EL CORREDOR, MEDITERRANI?

A un mes de les eleccions, el Govern central va llançar el missatge que la Comissió Europea havia aprovat el projecte del corredor mediterrani. Tot i així, davant les diferents propostes de corredor: eix central, corredor mediterrani, o l’híbrid que passa per Madrid, la proposta guanyadora va ser com sempre, un híbrid que promet “corredors per a tots”.

El corredor mediterrani, reivindicat des de feia temps a Catalunya, ha posat d’acord, per una vegada, a un ampli sector de la societat catalana, i ha creat un consens amb el País Valencià, fet que ha estat fonamental per l’èxit de la proposta. La notícia rebuda la setmana passada amb un gran optimisme, s’ha vist com una esmena a la barbaritat del sistema radial espanyol. El corredor simbolitza la victòria de la mentalitat mercantil i europeista sobre l’economia especulativa i centralista.

Tal com declarà l’economista Ramon Tremosa en saber-se la notícia,En l’Europa dels corredors ferroviaris nord-sud, Catalunya és un territori central per Europa, la millor porta de la mediterrània europea per a la importació i exportació de productes de valor afegit”, així mateix, l’eurodiputat per CIU creu que la UE ha pres consciència que “necessita intervenir no només la política fiscal, sinó també la política d’infraestructures de l’Estat espanyol”.

L’enginyer barcelonès Joan Amoròs, un dels defensors del projecte, va advertir que de moment “no hi ha res guanyat’. Segons Amoròs “la Comissió ha fet ‘un café para todos’ […] donant llibertat de moviments i de finançament al govern espanyol. I això és molt perillós. La suma d’aquestes dues coses -que restin competitivitat al corredor mediterrani respecte el madrileny i que l’estat inverteixi primer allà on vulgui- fa que haguem d’estar molt alerta i que no puguem abaixar la guàrdia.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Filed under: Economia, Innovació, , , , ,

El Centre de Recerca en Economia diu que és “viable” econòmicament una Catalunya independent

El director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordi Galí, ha confirmat al programa Els matins (TV3) que “no hi ha dubte” que una Catalunya independent és “viable” econòmicament:

“El director de l’organisme recomana a Grècia que surti de l’euro, però creu que la transició seria “complicada i traumàtica”

“(…) Galí ha afegit que molts països amb una dimensió “semblant” i fins i tot “més petits” que Catalunya “són molt pròspers”. El director del CREI opina que és important que la societat es plantegi si, a més de viable, la independència de Catalunya és “econòmicament desitjable”. Així, el representant d’aquest institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra ha confirmat que pensa com el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que al setembre va apuntar-se a la viabilitat econòmica de la independència. Galí creu que cada vegada hi ha un percentatge més gran entre la població que s’adona dels avantatges econòmics, i ha sentenciat que Catalunya podria ser, fins i tot, el país “més solidari del món”.

L’article, publicat al diari ARA, segueix aquí

Filed under: Economia, Jordi Galí, Sobiranisme

La quitança (sobre el deute grec)

Francesc Cabana opina sobre el deute grec:

“Si reduïm a la meitat el deute grec hi pot haver solució per als seus ciutadans”

[…]
“Estic pensant en Grècia, el primer país de la zona euro i de la Unió Europea que podria entrar en fallida, i sobre el qual gira l’equilibri financer de tots nosaltres. Tothom era conscient que els comptes de l’Estat grec no eren seriosos, quan va entrar a la Unió. I els primers a saber-ho devien ser els analistes de Goldman Sachs, el banc d’inversió americà que els analitzà, si no ho recordo malament. Quan fracassa una primera operació de rescat i se’n prepara una segona, que podria anar seguida d’una tercera, i un autèntic allau d’altres operacions de rescat, val més agafar el bou per les banyes, passar a pèrdues –suportables per a Europa– una part important del deute sobirà grec i ajudar, en tot cas, els estats, o les empreses afectades per aquelles pèrdues, perquè tinguin una estructura sana. Si no ho fem així, trobarem una solució que no serà creïble i que hipotecarà els grecs pels segles dels segles. Hi ha deutes que es poden pagar, si es prenen mesures i es dóna temps, però altres són impossibles de liquidar. I aquest és el cas grec. Si reduïm a la meitat el seu deute –per exemple– hi podria haver una solució per als seus ciutadans, però, si acumulem al deute actual un interessos alts, no farem cap altra cosa que ajornar-ne el daltabaix i provocar una caiguda continuada de fitxes de dòmino europees.”

Segueix a La quitança

Filed under: Economia, Francesc Cabana,

Els nostres Tuits:

Blog Stats

  • 3,852 hits