L’auto-emprenedor és una figura fiscal sorgida a França, i que respon a la necessitat de agilitzar la creació d’empresa en temps de crisi. Esquemàticament, podem atribuir al model de l’auto-emprenedor francès les següents característiques:
•Constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts.
•Pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials.
•Protecció del patrimoni personal de l’emprenedor.
•Afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
Segons la CECOC, que ha impulsat un pla per crear un figura semblant al nostre país, els resultats després de posar-se en marxa el 2009 han estat espectaculars: França compta amb 738.351 auto-emprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.
Característiques de l’auto-emprenedor:
•Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.
•Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).
•Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.
•Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’import de les prestacions a percebre. És a dir, es pot cobrar en un sol pagament l’atur cotitzat anteriorment, per tal d’invertir-lo en la nova empresa.
•Per límits baixos de volum d’activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).
•IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).
•Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).
•Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).
•Cessar l’activitat no ha de costar res.
•Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.
Aquest model es defineix com a un emprenedor individual sotmès a un règim “micro-social” i “micro-fiscal” simplificat. Però, què és el règim micro-social? Essent un emprenedor individual, l’auto-emprenedor està afiliat a un règim social especial anomenat TNS (Treballadors No Assalariats). Concretament això implica que es beneficia d’una cobertura social…que ha de pagar amb les seves cotitzacions. Així doncs, el règim “micro-social” és el règim al qual està sotmès tot auto-emprenedor sobre el pla social, la diferència amb altres règims és que dins el règim micro-social simplificat, les cotitzacions estan lligades al volum de negoci.
Pros i contres
Pros:
-No hi ha cotització mínima a pagar; quan el volum de negoci és nul, l’auto-emprenedor no paga cap cotització.
-Les gestions de declaració i de pagament són simples. L’auto-emprenedor sap sempre el que pagarà: només li cal mirar el volum de negocis.
-Els preus són fàcils de fixar: a tots els ingressos se’ls ha de reduir entre un 12% o un 21,3 % que es tributaran (depenent si són ventes o serveis respectivament, d’acord amb el model francès). Això fa que s’hagi de reflexionar sobre els preus des del principi.
Contres:
-A diferència d’altres règims d’auto-empreneduria, l’auto-emprenedor, en aquest cas, no pot deduir les seves despeses de funcionament, com les de desplaçament, subministres d’oficina, subscripció a Internet, telèfon, etc…
-Si s’està planejant un elevat volum de negocis, però amb petits marges de benefici, pot oblidar el règim de l’auto-emprenedor: aquest pagaria cotitzacions molt elevades sense poder generar ingressos interessants.
-Per a les activitats de ventes, l’estatut presenta límits ràpidament (vegeu el cas anterior). Per a les prestacions de serveis, en canvi, pot ser convenient.
-Espanya no és França; les prestacions de l’estat social francès, que poden recolzar aquestes mesures en els dos anys que l’auto-emprenedor no tributa, (i per tant no cotitza a la S.S.), no són aplicables en el nostre context.
QUINA DIFERÈNCIA HI HA AMB EL NOSTRE MODEL ACTUAL D’AUTÒNOMS?
Actualment, segons el nostre model, els treballadors autònoms paguen una quota reduïda durant els dos primers anys, al voltant de 220€, si són menors de 30 anys, en cas d’homes, i menors de 35 en cas de dones, i 250€ a partir d’aquesta edat. Si es vol tenir “Protecció per fi de l’activitat” (l’atur dels autònoms) aquesta xifra pujarà a 300€. Tot i així, no existeix una figura fiscal adequada per a aquells autònoms que volen començar el seu negoci, i els qui obtenen pocs ingressos. Vist el context actual, podem concloure que l’estalvi de dos anys de cotitzacions i poder capitalitzar l’atur acumulat com a inversió inicial per a començar l’activitat, pot ser una bona manera d’agilitzar l’auto-creació de treball i generar futures empreses.
Més informació:
Web sobre la figura de l’auto-emprenedor a frança: http://autoentrepreneur.fr/devenir-auto-entrepreneur/
Informació per a aquells professionals que facturen poc o eventualment, i els models tributaris més adequats:
http://www.comparativadebancos.com/hay-que-hacerse-autonomo-para-facturar/
Quant paga un autònom al mes?
http://blog.infoempleo.com/blog/2011/04/12/%C2%BFcuanto-paga-un-autonomo-al-mes/
Informació per a iniciar una empresa a Catalunya: http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/]
I dins d’aquesta, la guia de tràmits i formes jurídiques, que inclou detalls i infografies aclaridores sobre la figura de l’autònom així com les altres altres figures emprenedores:
http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/guia_tramits/index44001.jsp
Filed under: Economia, Innovació, Petit comerç, Uncategorized, Auto-emprenedors, crisi, empreneduria, nous models d'empreneduria
CADCI BLOG 