CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

LA FIGURA DE L’AUTO-EMPRENEDOR, UN NOU MODEL

L’auto-emprenedor és una figura fiscal sorgida a França, i que respon a la necessitat de agilitzar la creació d’empresa en temps de crisi. Esquemàticament, podem atribuir al model de l’auto-emprenedor francès les següents característiques:

•Constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts.

•Pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials.

•Protecció del patrimoni personal de l’emprenedor.

•Afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Segons la CECOC, que ha impulsat un pla per crear un figura semblant al nostre país, els resultats després de posar-se en marxa el 2009 han estat espectaculars: França compta amb 738.351 auto-emprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.

Característiques de l’auto-emprenedor:

•Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.

•Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).

•Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.

•Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’import de les prestacions a percebre. És a dir, es pot cobrar en un sol pagament l’atur cotitzat anteriorment, per tal d’invertir-lo en la nova empresa.

•Per límits baixos de volum d’activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).

•IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).

•Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).

•Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).

•Cessar l’activitat no ha de costar res.

•Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.

Aquest model es defineix com a un emprenedor individual sotmès a un règim “micro-social” i “micro-fiscal” simplificat. Però, què és el règim micro-social? Essent un emprenedor individual, l’auto-emprenedor està afiliat a un règim social especial anomenat TNS (Treballadors No Assalariats). Concretament això implica que es beneficia d’una cobertura social…que ha de pagar amb les seves cotitzacions. Així doncs, el règim “micro-social” és el règim al qual està sotmès tot auto-emprenedor sobre el pla social, la diferència amb altres règims és que dins el règim micro-social simplificat, les cotitzacions estan lligades al volum de negoci.

Pros i contres

Pros:

-No hi ha cotització mínima a pagar; quan el volum de negoci és nul, l’auto-emprenedor no paga cap cotització.

-Les gestions de declaració i de pagament són simples. L’auto-emprenedor sap sempre el que pagarà: només li cal mirar el volum de negocis.

-Els preus són fàcils de fixar: a tots els ingressos se’ls ha de reduir entre un 12% o un 21,3 % que es tributaran (depenent si són ventes o serveis respectivament, d’acord amb el model francès). Això fa que s’hagi de reflexionar sobre els preus des del principi.

Contres:

-A diferència d’altres règims d’auto-empreneduria, l’auto-emprenedor, en aquest cas, no pot deduir les seves despeses de funcionament, com les de desplaçament, subministres d’oficina, subscripció a Internet, telèfon, etc…

-Si s’està planejant un elevat volum de negocis, però amb petits marges de benefici, pot oblidar el règim de l’auto-emprenedor: aquest pagaria cotitzacions molt elevades sense poder generar ingressos interessants.

-Per a les activitats de ventes, l’estatut presenta límits ràpidament (vegeu el cas anterior). Per a les prestacions de serveis, en canvi, pot ser convenient.

-Espanya no és França; les prestacions de l’estat social francès, que poden recolzar aquestes mesures en els dos anys que l’auto-emprenedor no tributa, (i per tant no cotitza a la S.S.), no són aplicables en el nostre context.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA AMB EL NOSTRE MODEL ACTUAL D’AUTÒNOMS?

Actualment, segons el nostre model, els treballadors autònoms paguen una quota reduïda durant els dos primers anys, al voltant de 220€, si són menors de 30 anys, en cas d’homes, i menors de 35 en cas de dones, i 250€ a partir d’aquesta edat. Si es vol tenir “Protecció per fi de l’activitat” (l’atur dels autònoms) aquesta xifra pujarà a 300€. Tot i així, no existeix una figura fiscal adequada per a aquells autònoms que volen començar el seu negoci, i els qui obtenen pocs ingressos. Vist el context actual, podem concloure que l’estalvi de dos anys de cotitzacions i poder capitalitzar l’atur acumulat com a inversió inicial per a començar l’activitat, pot ser una bona manera d’agilitzar l’auto-creació de treball i generar futures empreses.

Més informació:

Web sobre la figura de l’auto-emprenedor a frança: http://autoentrepreneur.fr/devenir-auto-entrepreneur/

Informació per a aquells professionals que facturen poc o eventualment, i els models tributaris més adequats:

http://www.comparativadebancos.com/hay-que-hacerse-autonomo-para-facturar/ 

Quant paga un autònom al mes?

http://blog.infoempleo.com/blog/2011/04/12/%C2%BFcuanto-paga-un-autonomo-al-mes/

Informació per a iniciar una empresa a Catalunya: http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/]

I dins d’aquesta, la guia de tràmits i formes jurídiques, que inclou detalls i infografies aclaridores sobre la figura de l’autònom així com les altres altres figures emprenedores:

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/guia_tramits/index44001.jsp

Filed under: Economia, Innovació, Petit comerç, Uncategorized, , , ,

Grans cadenes de distribució: la invasió silenciosa a Tarragona

Segons un article publicat recentment al diari de  Tarragona, en aquesta ciutat els lloguers dels locals comercials escanyen als botiguers. Els comerciants, en alguns casos, han obtingut descomptes d’entre el 10% i el 15% per part dels Administradors i propietaris dels locals, encara que aquesta rebaixa no és proporcional a les pèrdues dels arrendataris. Tarragona està impulsant un model de comerç americà de grans superfícies que està restant vida als antics eixos comercials de la ciutat situats al centre. Aquest fet perjudica tant als comerciants com als propietaris de locals.

A Montblanc, en canvi,  la construcció d’un Mercadona  no ha trobat -amb excepció de la CUP- cap mena d’oposició.  En aquest cas l’alcaldia no ho preveu com una amenaça sinó com a un possible dinamitzador comercial, per la voluntat de convertir la població en la capital comercial de la comarca i que la gent no se’n vagi a poblacions  veïnes. L’alcalde creu que aquest centre pot revitalitzar el comerç tradicional de la zona. Caldria però preguntar que en pensen els botiguers d’aquesta vila on una gran superfície com aquesta pot abocar a la desertització comercial del centre del poble.

El responsable de comunicació a Catalunya de Mercadona, Oriol Montanyà, va afirmar fa uns mesos, respecte al recel del petit comerç per la ubicació d’un Mercadona al Vendrell,  que “la convivència amb el comerç local sempre ha estat bona, ja que el nostre és també un comerç de proximitat”. La noció que deu tenir de “comerç de proximitat” el Sr. Montanyà deu ser merament geogràfica. Que  Mercadona sigui un comerç de proximitat a nivell qualitatiu, és ben discutible, i si no, vegeu la pel·lícula que encapçala aquest post.

Al blog supermercatsnogracies.wordpress.com, d’Albert Sales, es pot trobar materials interessants, com aquest mapa conceptual interactiu: “Grans cadenes de distribució: concentració comercial i abusos de poder.” En el blog, també podem trobar articles tant aclaridors com aquest, sobre LIDL i les seves falses  polítiques de treball justes en la fabricació dels seus productes.

Recentment, la Generalitat ha emprès les primeres mesures per a impulsar el comerç de proximitat amb una campanya que ha finalitzat a l’Octubre i que s’ha dut a terme en vuit municipis beneficiaris de la Llei de barris, per tal de revitalitzar els nuclis antics.

La campanya, s’ha dut a terme sota el lema “Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir”, ha revitalitzat el comerç de proximitat com a fórmula per afavorir la cohesió social. De moment, resta valorar l’impacte real d’aqeuestes campanyes en aquests nuclis comercials.

Podeu visitar, també la pàgina del Facebook de “Comerç de proximitat” i del “Cadci“, per donar suport a aquestes causes.

Filed under: Petit comerç

Pilar Rahola i el botiguer català

Com si fos escrit en relació al nostre post sobre Portobello Road , i amb l’eloqüència que li és habitual, aquest diumenge Pilar Rahola  ha fet un homenatge a la capacitat de cohesió social del petit comerç i ens ha transmès les amenaçes que l’envolten si no es crea un marc legal de protecció:

“Si Catalunya és una mica justa, ho es perquè té un teixit productiu troncal que ha repartit la riquesa i ha creat una classe mitja emprenedora, de la que els comerciants son un eix fonamental. Per això mateix, la botiga -i utilitzo aquest terme amb intenció, perquè ha estat políticament molt menyspreat– no és només un espai de compravenda, sinó un territori sensible a través del qual estructurem veïnat, ciutadania, urbanisme i un cert sentit de la justícia social. Allà on no hi ha botigues, sinó només grans superfícies, no hi ha barris, ni carrers enllumenats, ni una gran quantitat de famílies que viuen de la petita empresa que regenten. És a dir, quan parlem de la botiga no parlem d’economia: parlem de societat.”

Rahola reivindica la necessitat de legislació i control en matèries com la llibertat d’horaris, que ha estat defensada per part de sectors ultraliberals apelant a la llibertat  del consumidor.  Com a resposta: “La única llibertat  que garantitza una societat realment lliure és la que està reglada per lleis series i severes que permeten tant com regulen, decideixen i prohibeixen. La llibertat sense lleis és una jungla”. I a la jungla tots sabem que és el gran que es menja al petit, per tant, les grans àrees comercials en són les beneficiades. Pel què fa a la dictadura del consumidor,  Rahola ens recorda que abans que les grans marques fabriquessin al consumidor, ha estat el botiguer el que ha creat veïnatge, i per tant ciutadania. “El consumidor és depredador per naturalesa; el ciutadà es per naturalesa un constructor. Per això ciutadà i botiga van estretament donats de la mà; són les dos columnes de la misma voluntat social.”
Pilar Rahola ha publicat aquestes paraules a la seva columna setmanal de La Vanguardia, amb un article en referència a la recent VI Convenció del Comerç de Catalunya, organitzada per la CCC .

Filed under: Petit comerç,

Contra l’atac dels clons

La síndrome de la “Ciutat clonada”, afecta els eixos comercials de la major part de països desenvolupats d’occident. Els centres  d’aquestes ciutats tenen les mateixes franquícies de roba, fast food, cafeteries i supermercats. En aquest context, els petits emprenedors que no poden competir amb els preus de lloguer dels locals a què poden fer front les grans marques, tanquen ofegats per la pressió immobiliària. Segons la New Economics Foundation (NEF), “el comerç local tendeix a actuar com a aglutinant social que uneix i dona identitat a les comunitats d’una manera que els gegants comercials no poden.”

Un grup de veïns i comerciants del mercat de Portobello Road “Friends of Portobello”, al barri de Notting Hill de Londres, porta deu anys defensant que es crei un nou marc jurídic de Business Conservation Zone, (zona de conservació comercial protegida) per al petit comerç del barri. Aquest es basaria  en la protecció legal dels comerciants independents en zones d’especial interès de la ciutat, per tal d’evitar la progressiva estandardització deguda a la invasió de franquícies internacionals.“Es tracta d’establir una normativa que obligui a que, si tanca una peixateria, l´únic negoci que pugui obrir sigui una peixateria; o si és una petita botiga de roba, sigui reemplaçada per un negoci similar”, declara Anne, la portaveu de l’asscociació Friends of Portobello. Portobello road acusa la creixent obertura de supermercats de les cadenes Tesco, Poundland i sobretot de les cafeteries Starbuks i Nero en aquesta zona d’alt interès turístic. A falta d’una legislació que els protegeixi, de moment els membres de l’associació propososen mesures com és la de gastar uns 10 pounds setmanals en comerços independents, o evitar consumir els productes de les grans cadenes.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Filed under: Cultura, Economia, Petit comerç,

Finestres de la memòria

“Finestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col·lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants o escoles.”

Una exposició molt recomanable on podeu trobar un fons fotogràfic que documenta, entre d’altres coses, el petit comerç de l’Eixample dret durant el modernime. Una joia que us recomanem molt visitar!

Més informació a: http://www.finestresdelamemoria.org/

Filed under: Cultura, Petit comerç, ,

Els nostres Tuits:

Blog Stats

  • 3,847 hits