MOMENTUM

Momentum, és el terme que en física descriu aquella força que es desplaça en una direcció, i que se sol traduir en llengua estàndard amb el terme “impuls”. L’impuls, sempre procedeix d’algún lloc; en les persones aquest moviment es produeix gràcies a una voluntat de passar a l’acció, i tots sabem que no hi ha força impulsora més gran per a realitzar un projecte que la il·lusió.

En el seu aplaudit discurs a Madrid, Artur Mas, va fer un repàs dels diversos greuges que pateix Catalunya i va deixar clar quin és el paper d’un líder polític: “El pitjor que pot fer un governant és tallar les ales de la il·lusió d’un poble.” Mas apel·la a la il·lusió, la il·lusió d’un poble cap a un nou projecte. Tots els que vam assistir a la massiva (i festiva) manifestació del 11 de setembre vam poder palpar en l’ambient aquest impuls causat per la il·lusió i que ens porta a la segona definició del terme momentum.

El mot Momentum és utilitzat periodísticament com a moment àlgid i oportú, el moment en què convergeixen totes les forces perquè es produeixi un esdeveniment. En aquest sentit, Mas, si bé inicialment semblava dubitatiu a l’hora de parlar francament d’independència, finalment ha sabut reconèixer el momentum per recollir aquest impuls cap a un nou projecte polític. Perquè hem tingut trenta anys per aplicar el projecte federalista. Un projecte complex, per no dir impossible; tal com afirmà Ortega i Gasset en el seu famós discurs a les Corts espanyoles de l’any 1932,  les relacións Catalunya-Espanya no tenen solució i el màxim que es pot fer és “conllevarla” entre uns i altres.

El que és clar és que molta gent inicialment vinculada al projecte federalista, ha arribat, després d’una sèrie de decepcions, a l’esgotament. Tal com indicava en una carta al lector de la vanguardia un manifestant : “No sé si la independència de Catalunya és la solució. Les reserves que expressava la carta del senyor Oriol Puig les comparteixo. Però en tot cas estic segur que, el que vingui, serà millor per tots. Pels meus amics espanyols i per als catalans. Vaig anar a manifestar-me, i m’hi vaig trobar d’allò més bé i amb una il·lusió renovada.” És així com  s’expandeix la força d’aquest momentum.

Filed under: Sobiranisme, 11s2012, Artur Mas, Independència

El Cadci assessora Catalunyadiuprou en la denúncia contra el Coronel Alamán

La plataforma ‘Catalunya Diu Prou’ va denunciar dilluns al coronel Alamán a la Fiscalia jurídico-militar . Els serveis jurídics del Cadci van col•laborar amb Catalunyadiuprou en l’assessorament als activistes que posaren una denúncia al coronel. Alamán va realitzar les seves famoses declaracions en una entrevista al diari digital d’ultra dreta Alerta Digital. L’entrevista a Alamán estava encapçalada pel següent titular: “¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadáver”.

La plataforma creu que el seu missatge “és una gran amenaça per a la convivència en tant que incita als militars i civils a la violència armada i organitzada contra tercers”, fet que, segons la denúncia, va en contra la Llei Orgànica que regula els drets i deures de les Forces Armades. Aquesta denúncia ha estat el detonant perquè al llarg de la setmana diversos partits polítics com Solidaritat per la Independència, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya els verds s’hi hagin sumat fent les seves respectives denuncies i  intervencions al parlament. Aquests últims han presentat una proposta al parlament per instar al Govern a expressar el seu més enèrgic rebuig a les declaracions colpistes, d’apologia de la violència, antidemocràtiques, franquistes, racistes i xenòfobes del Coronel Francisco Alamán Castro i exigir al Govern espanyol, i en concret al Ministeri de Defensa, que adopti de forma immediata les mesures disciplinàries que la legislació preveu contra el Coronel Francisco Alamán Castro. A més, diversos particulars s’han adherit a la iniciativa de “crowdsourcing” polític (o proveïment participatiu) engegada per Catalunyadiuprou, amb la qual els ciutadans poden interposar la seva denúncia a títol personal.
Podeu interposar la denúncia al següent enllaç:
http://catalunyadiuprou.cat/

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, Assessorament legal, Catalunyadiuprou, Coronel Alamán

Insubmissió fiscal a l’Estat Espanyol, i després, què?

Carles Barcons Ribes

M’he afegit (com a empresa) al col·lectiu per a la insubmissió fiscal. El procediment és fàcil, però bastant desconegut. En podeu trobar ajut a través del web http://catalunyadiuprou.cat.

Jo vull un estat propi (Estat Català dins la UE), i sóc d’esquerres, per això milito a ERC. Ha arribat l’hora, (de fet ja fa anys que considero que ha arribat), de que fem alguna cosa més per al nostre país, més enllà de votar uns partits polítics que ens representin més o menys. A la llarga no n’hi ha cap que compleixi el seu programa electoral, i per aquesta raó cal obrir-los camins des de la societat civil per tal que s’adonin del que esperem d’ells.

El meu camí, i el d’altres, és optar per a la insubmissió fiscal legal: comptes ben portats i pagar els meus impostos, però no a Espanya, sinó al meu país. Si ho fem moltes empreses, l’Agencia Tributaria de Catalunya podria estar dotada d’uns recursos prou suculents que permetrien a la Generalitat plantar cara de tu a tu al govern de Madrid, ja que d’alguna manera tindríem la clau de la caixa per projectar un millor futur per al nostre poble. Potser no arribaríem a la independència, però seria una situació neta en la que no hi hauria espoli i els números serien clars sobre la taula. A més, es fomentaria el respecte, cosa que el que s’ha promogut fins ara és just al contrari. De totes maneres, sigui per la política del peix alcove dels anteriors governs de CiU i Tripartit, sigui pel tarannà espanyol, aquesta possibilitat s’ha esvaït. Només fa falta veure com ens tracten als mitjans digitals (premsa electrònica i twitter) amb respecte als incendis de l’Empordà: volen una Catalunya cremada i que no parli en català.

Per descomptat no hi ha una recepta única per afrontar aquesta situació, però crec que des de la societat civil hem de preparar-nos per a unes eleccions avançades. Per això hem de reforçar la nostra estratègia amb insubmissió fiscal legal (que no vol dir deixar de pagar impostos) i exigint una unitat de partits per tal que es pugui crear un front comú amb les forces polítiques par tal que sumin una majoria al proper parlament. Caldrà votar partits que duguin la creació d’un estat propi com a punt principal al seu programa electoral; fora ideal que ens trobéssim amb una candidatura de concentració de partits. Després, i una vegada constituït el nou estat, ja decidirem si volem ser de dretes, de centre o d’esquerres.

L’onze de Setembre tindrem una bona oportunitat per a demostrar que volem ser un país independent, i hauríem de reblar el clau a principis d’octubre pagant totes les empreses l’IVA corresponent i totes les altres taxes i impostos possibles a l’ACT. Animeu-vos i difoneu la proposta! Hem de ser molts més!

Carles Barcons Ribes

24 de juliol a Bigues i Riells

Filed under: Insubmissió fiscal, Sobiranisme, Uncategorized

El mandinga, llengua nacional

Dívar, a l'esquerra, en la compareixença ahir al Congrés al costat del president del Congrés, Jesús Posada Foto: EFE.

Aquest dilluns el president del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, ha comparat l’ús que es fa en la justícia del mandinga, una llengua africana que parlen uns 15 milions de persones, amb el català, llengua cooficial a l’Estat. Les reaccions no han trigat a arribar;  s’ha creat el  hashtag #sócmandinga per a la ocasió, i una allau de comentaris irònics han inundat la xarxa social Twitter, la majoria posicionant-se a favor del català.

Tot i que el jutge s’ha disculpat per les seves polèmiques declaracions, els diputats catalans al Congrés han expressat la seva indignació. El hashtag #sócmandinga s’ha situat com a trending topic (el tema més comentat del moment) a tot l’Estat. Segueix traient fum dies després.

Filed under: Cultura, Llengua, Sobiranisme, #sócmandinga, Carlos Dívar

CIBERINDEPENDENTISME 2011-2012, RESUM DE L’ANY

L’any 2011 ha finalitzat amb la consolidació del poder del ciberactivisme a través de les xarxes socials.Twitter, la xarxa social de mircroblogging, ha estat una de les eines més potents per a la creació de debat. Els “Hashtags” ­­-etiquetes sota les quals s’engloben totes les conversacions sobre cada tema-, han arribat a ser marcadors de la força de determinats debats, i anomenats “Trending topics” – o TT – quan superen un nombre determinat de Tuits.

Fem un resum dels hashtags independentistes més rellevants del 2011:

#bcndecideix, creat per la plataforma Barcelona Decideix en ocasió de la consulta sobre la independència del 10 d’abril a Barcelona. El hashtag va arribar a ser trending topic a nivell estatal.

Al maig #catalanrevolution, va sorgir del context de les acampades a la Plaça Catalunya i com a intent de desmarcar-se del moviment Democràcia Real Ya amb una veu pròpia. Aquest hashtag va unificar les reivindicacions d’indignats catalans amb les d’autodeterminació, i va propiciar la primera trobada de ciberactivistes impulsors del debat dels dret de Catalunya a l’autodeterminació a l’#acampadabarcelona.

A l’agost #jovullvotaradeuespanya arriba a ser ‘trending topic’ mundial com a rèplica catalana al #yoquierovotar espanyol sobre la reforma de la Constitució impulsada per Zapatero i Rajoy. Una setmana més tard, el hashtag #perdonporsercatalán va ser ‘trending topic’ estatal i el tema més comentat durant el dia a Catalunya. L’origen van ser  les disculpes de Cesc Fàbregas a Twitter després d’haver celebrat la Supercopa amb l’estelada, per primer cop es genera una ampli debat on la virulencia dels xenòfobs espanyolistes ajuda  a mantenir el TT durant moltes hores

Octubre #resacelebrar, en motiu la festa de la Hispanitat, va ser  TT, també a nivell nacional. El genocidi al continent americà, el cost militar a càrrec de l’Estat i la ministra catalana Carme Chacón protagonitzaren els temes associats a aquesta etiqueta.

Arrel de la polèmica sobre #PecesBarba, el hashtag #PortugalxCataluña li va prendre la paraula al polític. Els tuitaires van respondre amb ironia  al polític què hagués passat si Espanya hagués preferit Portugal.

Novembre: #durandiputatdesde1979 (amb un error, ja que ho va ser des de l’any 1982) ironitzava sobre la llarga trajectòria de diputat del candidat de CiU a les eleccions del 20N. El hashtag va ser trending topic número 1 a l’Estat espanyol.

Poc després #espoli i #espanyaensroba van ser creats coma a reacció quan Núria de Gispert va prohibir usar aquestes expressions al parlament.

Desembre:#noeslamevaconstitució en motiu de les festes que celebren la constitució espanyola de 1978.

Els tuitaires o piuladors catalans han demostrat reiterats cops la seva  versatilitat. El cas més paradigmàtic fou #vacontigo fruit d’un debat que feia temps que es coïa: es pot parlar l’independentisme en espanyol? El hashtag #vacontigo va demostar que sí. Molts ciberindepes no tenen pèls a la llengua al’hora de  piular en l‘idioma que calgui per fer arribar el missatge. Cal destacar el gran sentit de l’humor d’aquests piuladors, tenint en compte que molt sovint reben insults i amenaces per part dels tuitaires espanyols.

Encetem el 2012 amb l’enrenou causat pel hashtag #Catalunyanewcountry creat per Ara o Mai, que va arribar a ser Trending Topic a nivell internacional els primers dies de gener. Aquest fet va provocar una forta reacció de sectors espanyolistes, que amb els seus comentaris en contra van ajudar, paradoxalment, a difondre el hashtag .

Us animem a piular a favor de la causa, com ja fan molts dels nostres socis.

………………………………………

Altres hashtags rellevants i actius:

#independència,  #independènciaja, #CatalanSecession

Filed under: Innovació, Sobiranisme, Uncategorized, Ciberindependentisme, hashtags del 2011

La Maria i l’Andreu tanquen caixa

“A partir del dia ú de gener del 2012 no reconeixerem l’estat Espanyol com a nostre. Moralment fa temps que ho havíem deixat de fer però aquesta data hem decidit fer-ho oficialment.”

Andreu Bartolomé i Maria Casademunt.

ELs  joves propietaris d’un restaurant a Siurana (Tarragona), han anunciat que a partir del gener es faran insubmissos fiscals de l’Estat Espanyol per l’espoli que aquest realitza actualment a Catalunya. Andreu i Maria, a diferència de les anteriors apel·lacions a la insubmisió fiscal que reivindicaven el concert econòmic, demanen un referèndum per l’estat català  i n’expliquen les raons a diuemprou.cat. A les seves declaracions recents (16/11/2011) a  Catalunya Ràdio, fan una crida perquè més ciutadans, empreses i entitats s’hi sumin, i es proposen de convèncer-ne 10.000 per fer front contra l’Hisenda española.

“El punt d’inflexió va ser el juny de l’any passat amb la sentència del Tribunal Constitucional. Això va ser molt greu. I ha passat un any, però no ha canviat res”, diu Bartolomé. “D’entrada, invertirem els impostos en un dipòsit, i donarem fe notarial conforme hem pagat aquests diners”, puntualitza.

Elizenda Paluzie, profesora de Teoria Econòmica de la UB i Eduardo Berché catedràtic de Dret Financer advertien a Catalunya Ràdio de les  penalitzacions fiscals i problemes  amb la justícia que aquesta acció els pot reportar. “No amaguem que hi ha un risc, però també alertem del risc que corre el país, i a mi això sí que m’espanta”, declarava Andreu Bartolomé al diari Vilaweb.

Els precedents :

Com explicava Alfons Almendros en un antic article a l’Avui, el 1899 va tenir lloc a Catalunya un moviment de desobediència civil i objecció fiscal que es va anomenar “Tancament de Caixes“. Els petits comerciants i industrial agrupats en els gremis es van negar a pagar els nous impostos que el pressupost del ministre Villaverde introduïa. Com explica l’historiador Borja de Riquer, el mes d’octubre de 1898, 185 gremis de Barcelona havien amenaçat amb el boicot al consum de gas i d’electricitat si es produïa l’augment de tarifes que anunciaven les companyies; els gremis se sortiren amb la seva i això els donà una gran popularitat. El mateix passà al mes de desembre amb els gremis que es negaren a pagar els nous arbitris posats per l’Ajuntament de Barcelona. El 3 de juliol de 1899, en un míting al Teatre Tívoli de Barcelona, els síndics dels gremis de la ciutat anunciaven que no pensaven pagar el trimestre següent la contribució industrial. El Tancament de Caixes s’iniciava.

Més recentment, el passat juny de 2011 Cercle Català de Negocis proposà un nou tancament de caixes per exigir el fons de competitivitat. L’entitat publicava un estudi on demanava a la Generalitat que cobri el que l’Estat li deu mitjançant l’Agència Tributària Catalana, de manera que el Govern podria cobrar el deute fent una bestreta d’aquests impostos. El CCN reiterava que aquesta opció no és il•legal.

El 11 de juliol de 2011 Muriel Casals, economista i presidenta d’Òmnium Cultural, va posar el tema sobre la taula en l’acte del 50 aniversari de l’entitat:

Filed under: Sobiranisme, Andreu i Maria, Insubmissió Fiscal

L’endemà de la independència

Ahir va tenir lloc a Barcelona la primera trobada internacional per l’estudi jurídic de la independència de Catalunya, organitzat per l’associació Sobirania i Jústica. El congrés, titulat: “Building a New State” va reunir experts d’arreu del món que han treballat en els processos d’independència de Kosovo, Eslovenia o Chèquia. El congrés ha volgut donar resposta les qüestions més tèniques d’un procés de separació: el reconeixement internacional de la Catalunya independent, l’entrada a la Unió Europea, i què passarà amb els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Charles E. Ehrlich, doctor en història per la Universitat d’Oxford i assessor de diversos països en transició, va aportar la seva experiència en el cas de Kosovo. Durant el seu discurs va recomanar a qualsevol territori que vulgui independitzar-se a treballar “la legitimitat i la gestió de l’oposició externa”. Sobre la legitimitat ha exposat que cal integrar i convèncer el gruix de la població, no només sobre la justícia de la causa independentista, sinó també sobre la conveniència del format que adopti el procés. Respecte els opositors a la independència, el doctor nord-americà ha advertit que “cal respectar-ne els drets i no apartar-los del debat”. És necessari, però, integrar als opositors o unionistes en una visió de país conjunta.

Ehrlich va destacar que Catalunya té resolts aspectes que nous estats, com la mateixa Kosovo, no havien resolt abans de la independència. En aquest sentit ha recordat el seu desplegament institucional i la gestió de competències que té transferides actualment. El ponent ha insistit que el procés haurà de ser integrador i que els plantejaments maximalistes mai s’assoleixen quan es tracta de crear un nou estat.

Patrick Dumberry, assessor del govern del Quevec en qüestions relatives a l’accés del Quevec a la sobirania, va posar l’accent en la necessitat d’obtenir el reconeixement internacional per tal d’assolir amb èxit el procés d’independència. Dumberry va declarar també que per assolir un pes específic en les negociacions pel repartiment dels béns amb Espanya, el referèndum per la independència hauria de guanyar per majoria. En aquest cas, el primer que s’hauria de fer és fixar les fronteres i les nacionalitats de les persones que les habiten.

Ana Stanic, advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals i directora del bufet E&A, i participant en el procés d’independència d’Eslovènia, va deixar clar que la Cort internacional no s’oposa a la llibertat d’una població per declarar un estat, i que les lleis internacional no ho han legislat. Per tant hi ha un àmpli marge de negociació. Després de parlar de la imporància de fixar prèviament el repartiment dels béns de cada estat (i per tant també els deutes contrets), va recalcar que allò dificil de festionar no és tant el deute amb les organitzacions internacionals, com el que Espanya ha contret amb els bancs.

Tots els convidats van coïncidir en què el procés d’independència s’ha de començar a organitzar abans de la constitució del nou estat, i que aquest s’ha de negociar amb l’Estat Espanyol. També van coïncidir en la importància del reconeixement internacional,  i en especial el dels membres de la Unió Europea. Per aconseguir aquest reconeixement, la legitimitat de l’Estat Català s’ha de comunicar mitjançant un àmpli consens de la población catalana a favor de la independència. Així mateix, la llengua no s’hauria d’erigir com a frontera ètnica; cal explicar l’independència en castellà i en la llengua que calgui. L’èxit, per tant, es basa no en dret internacional sinó en fets i els fets en el reconeixement de tercers. El factor clau, i en això van coincidir els tres experts,  seria la negociació de la divisió dels béns i dels deutes amb l’estat espanyol; una negociació difícil, però tal com declarà Stanic “Les coses difícils, a la vida, són per les que més val la pena lluitar.”

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, Ana Stanic, Charles E. Ehrlich, Patrick Dumberry, Sobirania i Justícia

El Centre de Recerca en Economia diu que és “viable” econòmicament una Catalunya independent

El director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordi Galí, ha confirmat al programa Els matins (TV3) que “no hi ha dubte” que una Catalunya independent és “viable” econòmicament:

“El director de l’organisme recomana a Grècia que surti de l’euro, però creu que la transició seria “complicada i traumàtica”

“(…) Galí ha afegit que molts països amb una dimensió “semblant” i fins i tot “més petits” que Catalunya “són molt pròspers”. El director del CREI opina que és important que la societat es plantegi si, a més de viable, la independència de Catalunya és “econòmicament desitjable”. Així, el representant d’aquest institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra ha confirmat que pensa com el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que al setembre va apuntar-se a la viabilitat econòmica de la independència. Galí creu que cada vegada hi ha un percentatge més gran entre la població que s’adona dels avantatges econòmics, i ha sentenciat que Catalunya podria ser, fins i tot, el país “més solidari del món”.

L’article, publicat al diari ARA, segueix aquí

Filed under: Economia, Jordi Galí, Sobiranisme