CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

Pregar un dret

 

Un total de 150.346 electors catalans que resideixen a l’estranger no podran votar en les eleccions catalanes del 25N, segons dades de la FIEC. Només 16.271 electors amb dret a vot han pogut superar el primer tràmit de l’anomenat ‘vot pregat’ (més conegut com a “voto rogado”).

Cal parar-se a pensar un moment en aquesta expressió que mostra una paradoxa: 

El “vot pregat” és una reforma moderna del sufragi censatari, instaurada per la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de 2010. La necessitat de formalitzar prèviament el “prec” de vot a les ambaixades estrangeres, és a dir, de demanar un dret, contradiu el nucli del significant de “sufragi universal”, definit com a dret universal, lliure, igualitari i secret. D’aquesta manera s’està vulnerant greument la Constitució Espanyola i el Tractat de la UE, que coincideixen en les condicions necessàries perquè tot el procés electoral sigui plenament democràtic: el dret igualitari d’accés al vot.

Un cop fet el “prec” i acceptada la petició, s’hi han afegit els retards en l’enviament de les butlletes en alguns països i altres contratemps; el resultat en serà la tristíssima xifra de participació exterior: segons LV només al voltant d’un 5% dels catalans residents a l’estranger haurà pogut votar. Els països on s’han detectat més problemes per a exercir el dret a vot són els E.U.A, Canadà, Austràlia, Canadà, Mèxic, Xina, Bolivia i Xile. Les dades de participació del vot exterior basc i gallec en les anteriors eleccions autonòmiques (amb percentatges finals de participació exterior inferiors al 7%), demostren el desastre que ha suposat el nou sistema de vot exterior instaurat per la citada reforma de la Llei Electoral.

Després de la LOREG, el vot des de l’estranger s’ha convertit en un via crucis que precisa un complexa xarxa d’interaccions entre ambaixades i consolats (per tramitar l’inscripció al CERA), Juntes Electorals Provincials (per enviar la sol.licitud de vot pregat), Correus espanyols (que han d’enviar la primera sol.licitud a temps), correus nacional de cada país de residència (que ho han de distribuir a temps als domicilis), etc…

Tant des de la classe política com des de la inicitiva ciutadana s’han emprès diverses accions per a denunciar aquest fet. Raül Romeva,  eurodiputat d’Iniciativa els Verds, ha adreçat una carta a la Comissió Europea qüestionant aquesta polèmica llei. El candidat de SI Alfons López Tena, ha adreçat una carta a la Fundació Carter per a la defensa dels drets humans i democràtics exposant també les traves dels catalans a exercir el seu dret de vot des de l’estranger.

Els últims dies han destacat diverses inciatives ciutadanes: des del mapa col·laboratiu de “nopucvotar.com” de catalansalmon.com fins a la iniciativa #votarpermi, consistint a demanar a familiars residents que no vulguin votar, que votin per el no resident. Des dels serveis jurídics de la Plataforma Catalunyadiuprou s’està assessorant i tramitant les denúncies de de diversos afectats, la primera de les quals ha estat presentada aquest matí.

A aquells qui vulguin tramitar una denúncia poden enviar un correu explicant el seu testimoni a exteriors@catalunyadiuprou.cat

Filed under: Uncategorized, , , ,

El Cadci assessora Catalunyadiuprou en la denúncia contra el Coronel Alamán

La plataforma ‘Catalunya Diu Prou’ va denunciar dilluns al coronel Alamán a la Fiscalia jurídico-militar . Els serveis jurídics del Cadci van col•laborar amb Catalunyadiuprou en l’assessorament als activistes que posaren una denúncia al coronel. Alamán va realitzar les seves famoses declaracions en una entrevista al diari digital d’ultra dreta Alerta Digital. L’entrevista a Alamán estava encapçalada pel següent titular: “¿La independencia de Cataluña? Por encima de mi cadáver”.

La plataforma creu que el seu missatge “és una gran amenaça per a la convivència en tant que incita als militars i civils a la violència armada i organitzada contra tercers”, fet que, segons la denúncia, va en contra la Llei Orgànica que regula els drets i deures de les Forces Armades. Aquesta denúncia ha estat el detonant perquè al llarg de la setmana diversos partits polítics com Solidaritat per la Independència, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya els verds s’hi hagin sumat fent les seves respectives denuncies i  intervencions al parlament. Aquests últims han presentat una proposta al parlament per instar al Govern a expressar el seu més enèrgic rebuig a les declaracions colpistes, d’apologia de la violència, antidemocràtiques, franquistes, racistes i xenòfobes del Coronel Francisco Alamán Castro i exigir al Govern espanyol, i en concret al Ministeri de Defensa, que adopti de forma immediata les mesures disciplinàries que la legislació preveu contra el Coronel Francisco Alamán Castro. A més, diversos particulars s’han adherit a la iniciativa de “crowdsourcing” polític (o proveïment participatiu) engegada per Catalunyadiuprou, amb la qual els ciutadans poden interposar la seva denúncia a títol personal.
Podeu interposar la denúncia al següent enllaç:
http://catalunyadiuprou.cat/

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, , ,

Insubmissió fiscal a l’Estat Espanyol, i després, què?

Carles Barcons Ribes

M’he afegit (com a empresa) al col·lectiu per a la insubmissió fiscal. El procediment és fàcil, però bastant desconegut. En podeu trobar ajut a través del web http://catalunyadiuprou.cat.

Jo vull un estat propi (Estat Català dins la UE), i sóc d’esquerres, per això milito a ERC. Ha arribat l’hora, (de fet ja fa anys que considero que ha arribat), de que fem alguna cosa més per al nostre país, més enllà de votar uns partits polítics que ens representin més o menys. A la llarga no n’hi ha cap que compleixi el seu programa electoral, i per aquesta raó cal obrir-los camins des de la societat civil per tal que s’adonin del que esperem d’ells.

El meu camí, i el d’altres, és optar per a la insubmissió fiscal legal: comptes ben portats i pagar els meus impostos, però no a Espanya, sinó al meu país. Si ho fem moltes empreses, l’Agencia Tributaria de Catalunya podria estar dotada d’uns recursos prou suculents que permetrien a la Generalitat plantar cara de tu a tu al govern de Madrid, ja que d’alguna manera tindríem la clau de la caixa per projectar un millor futur per al nostre poble. Potser no arribaríem a la independència, però seria una situació neta en la que no hi hauria espoli i els números serien clars sobre la taula. A més, es fomentaria el respecte, cosa que el que s’ha promogut fins ara és just al contrari. De totes maneres, sigui per la política del peix alcove dels anteriors governs de CiU i Tripartit, sigui pel tarannà espanyol, aquesta possibilitat s’ha esvaït. Només fa falta veure com ens tracten als mitjans digitals (premsa electrònica i twitter) amb respecte als incendis de l’Empordà: volen una Catalunya cremada i que no parli en català.

Per descomptat no hi ha una recepta única per afrontar aquesta situació, però crec que des de la societat civil hem de preparar-nos per a unes eleccions avançades. Per això hem de reforçar la nostra estratègia amb insubmissió fiscal legal (que no vol dir deixar de pagar impostos) i exigint una unitat de partits per tal que es pugui crear un front comú amb les forces polítiques par tal que sumin una majoria al proper parlament. Caldrà votar partits que duguin la creació d’un estat propi com a punt principal al seu programa electoral; fora ideal que ens trobéssim amb una candidatura de concentració de partits. Després, i una vegada constituït el nou estat, ja decidirem si volem ser de dretes, de centre o d’esquerres.

L’onze de Setembre tindrem una bona oportunitat per a demostrar que volem ser un país independent, i hauríem de reblar el clau a principis d’octubre pagant totes les empreses l’IVA corresponent i totes les altres taxes i impostos possibles a l’ACT. Animeu-vos i difoneu la proposta! Hem de ser molts més!

Carles Barcons Ribes

24 de juliol a Bigues i Riells

Filed under: Insubmissió fiscal, Sobiranisme, Uncategorized

Destrucció d’ocupació i liberalització d’horaris comercials

En un article publicat recentment a La Vanguardia, el professor de l’ “Instituto de Empresa” (IE) Fernando Fernández afirmava que segons un informe realitzat per aquesta mateixa entitat, la liberalització d’horaris crearia 20.000 llocs de treball. Ara bé, no esmentava quants se’n destruirien.

Segons l’informe publicat a la finals d’abril per la Confederació de Comerç de Catalunya,  a la comunitat de Madrid -on s’ha implantat la liberalització d’horaris- es van perdre un 13,7% dels llocs de treball en el sector minorista en el quart trimestre de l’any passat, respecte al mateix període del 2008, el doble de la mitjana estatal, mentre que a Catalunya només se’n van perdre un 0,01%.

El petit comerç català  ha perdut 32.500 llocs de treball a causa de la crisi, concretament entre el 2008 i el 2011. S’han tancat 2.463 locals comercials i més de 5.800 empreses entre el 2006 i el 2011, a més d’assenyalar que les vendes van caure l’any passat un 6,2%.

Com a possible solució, el model de les farmàcies -que com sabem, reparteix les guàrdies entre els diferents establiments de la ciutat- podria obrir la possibilitat de gestionar de manera sostenible l’extensió dels horaris comercials.

Prendre una mesura que -tal com hem vist en l’exemple madrileny impulsat per la Sra. Aguirre-,  afavoriria el tancament de les petites empreses, podria perjudicar seriosament l’economia del nostre país, en el qual la petita i mitjana empresa és crucial. Cal doncs, que pensem en solucions sostenibles.

Filed under: Comerç, Uncategorized,

Presentació del llibre “Contra Companys, 1936”

Ens plau convidar-vos a la presentació del llibre “Contra Companys 1936. La frustració nacionalista davant la Revolució”, d’Enric Ucelay-da Cal i Arnau Gonzàlez Vilalta, i editat per Publicacions de la Universitat de València.

El llibre ofereix una àmplia mirada polièdrica als diversos matisos del què s’ha anomenat “l’afer Revertès” o el complot contra Companys. Un estudi polèmic on es detalla el possible cop i les accions dels anarquistes per eliminar el catalanisme del pla polític.

L’acte tindrà lloc el 7 de juny a les 19.00h a la sala d’actes de la seu del Cadci, situada a la Rambla Santa Mònica 10, 2n pis, Barcelona.

Us hi esperem!

Filed under: Cultura, Història, Uncategorized, ,

UN RETORN EMOCIONANT: ELS PAPERS DE SALAMANCA

En un emotiu acte a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Generalitat  ha retornat els documents confiscats al CADCI i a altres persones i entitats durant la guerra civil. El president de la nostra entitat, Josep Maria Andreu, així com el seu Secretari Institucional Daniel Laspra, van poder recollir-los un cop classificats i digitalitzats.

Es tracta d’un total de 85 fons de particulars que van arribar a Catalunya a partir del 2008, 25 dels quals són fons d’associacions i entitats, 21 de persones físiques i 39 de partits i sindicats. De moment, han recollit els documents aquelles persones o entitats que n’han pogut acreditar la propietat, entre els quals es troben també ERC, el PSUC, UGT o la filla de Francesc Cambó.

“És un acte d’afirmació democràtica i de dignitat nacional”, ha dit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. “Els pobles que saben lluitar pel seu passat són pobles que també saben lluitar pel seu futur”.

Els documents retornats al Cadci són en la seva majoria carnets i expedients del socis, actes de nomenament de comitès d’empreses mercantils, autoritzacions de circulació del Cadci (recordem que durant la guerra civil Catalunya estava dividida), autoritzacions per traslladar-se a França i llicencies d’armes. També hi ha documents sobre les milícies del Cadci, la “Guàrdia de Fronteres”, que tenia per objectiu controlar la frontera del pirineu.

No obstant, tal com manifestàvem recentment, encara resten masses documents a Salamanca. De la darrera tramesa de les 300 caixes segrestades,  77 són del CADCI. La documentació que falta és la referida a béns patrimonials o comptes bancàries, la caixa d’atur i de viudetat amb la què comptaven els socis, així com els estatuts de les diferents seccions. Tampoc s’han retornat els documents dels  diferents equips d’esports.

El Cadci, com a membre de la Comissió de la Dignitat, en reclama la seva restitució, juntament amb la resta de documents d’altres entitats que encara no han estat retornats.

Filed under: Cultura, Papers de Salamanca, retorn dels papers de Salamanca, Uncategorized,

LA FIGURA DE L’AUTO-EMPRENEDOR, UN NOU MODEL

L’auto-emprenedor és una figura fiscal sorgida a França, i que respon a la necessitat de agilitzar la creació d’empresa en temps de crisi. Esquemàticament, podem atribuir al model de l’auto-emprenedor francès les següents característiques:

•Constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts.

•Pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials.

•Protecció del patrimoni personal de l’emprenedor.

•Afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Segons la CECOC, que ha impulsat un pla per crear un figura semblant al nostre país, els resultats després de posar-se en marxa el 2009 han estat espectaculars: França compta amb 738.351 auto-emprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.

Característiques de l’auto-emprenedor:

•Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.

•Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).

•Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.

•Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’import de les prestacions a percebre. És a dir, es pot cobrar en un sol pagament l’atur cotitzat anteriorment, per tal d’invertir-lo en la nova empresa.

•Per límits baixos de volum d’activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).

•IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).

•Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).

•Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).

•Cessar l’activitat no ha de costar res.

•Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.

Aquest model es defineix com a un emprenedor individual sotmès a un règim “micro-social” i “micro-fiscal” simplificat. Però, què és el règim micro-social? Essent un emprenedor individual, l’auto-emprenedor està afiliat a un règim social especial anomenat TNS (Treballadors No Assalariats). Concretament això implica que es beneficia d’una cobertura social…que ha de pagar amb les seves cotitzacions. Així doncs, el règim “micro-social” és el règim al qual està sotmès tot auto-emprenedor sobre el pla social, la diferència amb altres règims és que dins el règim micro-social simplificat, les cotitzacions estan lligades al volum de negoci.

Pros i contres

Pros:

-No hi ha cotització mínima a pagar; quan el volum de negoci és nul, l’auto-emprenedor no paga cap cotització.

-Les gestions de declaració i de pagament són simples. L’auto-emprenedor sap sempre el que pagarà: només li cal mirar el volum de negocis.

-Els preus són fàcils de fixar: a tots els ingressos se’ls ha de reduir entre un 12% o un 21,3 % que es tributaran (depenent si són ventes o serveis respectivament, d’acord amb el model francès). Això fa que s’hagi de reflexionar sobre els preus des del principi.

Contres:

-A diferència d’altres règims d’auto-empreneduria, l’auto-emprenedor, en aquest cas, no pot deduir les seves despeses de funcionament, com les de desplaçament, subministres d’oficina, subscripció a Internet, telèfon, etc…

-Si s’està planejant un elevat volum de negocis, però amb petits marges de benefici, pot oblidar el règim de l’auto-emprenedor: aquest pagaria cotitzacions molt elevades sense poder generar ingressos interessants.

-Per a les activitats de ventes, l’estatut presenta límits ràpidament (vegeu el cas anterior). Per a les prestacions de serveis, en canvi, pot ser convenient.

-Espanya no és França; les prestacions de l’estat social francès, que poden recolzar aquestes mesures en els dos anys que l’auto-emprenedor no tributa, (i per tant no cotitza a la S.S.), no són aplicables en el nostre context.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA AMB EL NOSTRE MODEL ACTUAL D’AUTÒNOMS?

Actualment, segons el nostre model, els treballadors autònoms paguen una quota reduïda durant els dos primers anys, al voltant de 220€, si són menors de 30 anys, en cas d’homes, i menors de 35 en cas de dones, i 250€ a partir d’aquesta edat. Si es vol tenir “Protecció per fi de l’activitat” (l’atur dels autònoms) aquesta xifra pujarà a 300€. Tot i així, no existeix una figura fiscal adequada per a aquells autònoms que volen començar el seu negoci, i els qui obtenen pocs ingressos. Vist el context actual, podem concloure que l’estalvi de dos anys de cotitzacions i poder capitalitzar l’atur acumulat com a inversió inicial per a començar l’activitat, pot ser una bona manera d’agilitzar l’auto-creació de treball i generar futures empreses.

Més informació:

Web sobre la figura de l’auto-emprenedor a frança: http://autoentrepreneur.fr/devenir-auto-entrepreneur/

Informació per a aquells professionals que facturen poc o eventualment, i els models tributaris més adequats:

http://www.comparativadebancos.com/hay-que-hacerse-autonomo-para-facturar/ 

Quant paga un autònom al mes?

http://blog.infoempleo.com/blog/2011/04/12/%C2%BFcuanto-paga-un-autonomo-al-mes/

Informació per a iniciar una empresa a Catalunya: http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/]

I dins d’aquesta, la guia de tràmits i formes jurídiques, que inclou detalls i infografies aclaridores sobre la figura de l’autònom així com les altres altres figures emprenedores:

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/guia_tramits/index44001.jsp

Filed under: Economia, Innovació, Petit comerç, Uncategorized, , , ,

CIBERINDEPENDENTISME 2011-2012, RESUM DE L’ANY

L’any 2011 ha finalitzat amb la consolidació del poder del ciberactivisme a través de les xarxes socials.Twitter, la xarxa social de mircroblogging, ha estat una de les eines més potents per a la creació de debat. Els “Hashtags” ­­-etiquetes sota les quals s’engloben totes les conversacions sobre cada tema-, han arribat a ser marcadors de la força de determinats debats, i anomenats “Trending topics” – o TT – quan superen un nombre determinat de Tuits.

Fem un resum dels hashtags independentistes més rellevants del 2011:

#bcndecideix, creat per la plataforma Barcelona Decideix en ocasió de la consulta sobre la independència del 10 d’abril a Barcelona. El hashtag va arribar a ser trending topic a nivell estatal.

Al maig #catalanrevolution, va sorgir del context de les acampades a la Plaça Catalunya i com a intent de desmarcar-se del moviment Democràcia Real Ya amb una veu pròpia. Aquest hashtag va unificar les reivindicacions d’indignats catalans amb les d’autodeterminació, i va propiciar la primera trobada de ciberactivistes impulsors del debat dels dret de Catalunya a l’autodeterminació a l’#acampadabarcelona.

A l’agost #jovullvotaradeuespanya arriba a ser ‘trending topic’ mundial com a rèplica catalana al #yoquierovotar espanyol sobre la reforma de la Constitució impulsada per Zapatero i Rajoy. Una setmana més tard, el hashtag #perdonporsercatalán va ser ‘trending topic’ estatal i el tema més comentat durant el dia a Catalunya. L’origen van ser  les disculpes de Cesc Fàbregas a Twitter després d’haver celebrat la Supercopa amb l’estelada, per primer cop es genera una ampli debat on la virulencia dels xenòfobs espanyolistes ajuda  a mantenir el TT durant moltes hores

Octubre #resacelebrar, en motiu la festa de la Hispanitat, va ser  TT, també a nivell nacional. El genocidi al continent americà, el cost militar a càrrec de l’Estat i la ministra catalana Carme Chacón protagonitzaren els temes associats a aquesta etiqueta.

Arrel de la polèmica sobre #PecesBarba, el hashtag #PortugalxCataluña li va prendre la paraula al polític. Els tuitaires van respondre amb ironia  al polític què hagués passat si Espanya hagués preferit Portugal.

Novembre: #durandiputatdesde1979 (amb un error, ja que ho va ser des de l’any 1982) ironitzava sobre la llarga trajectòria de diputat del candidat de CiU a les eleccions del 20N. El hashtag va ser trending topic número 1 a l’Estat espanyol.

Poc després #espoli i #espanyaensroba van ser creats coma a reacció quan Núria de Gispert va prohibir usar aquestes expressions al parlament.

Desembre:#noeslamevaconstitució en motiu de les festes que celebren la constitució espanyola de 1978.

Els tuitaires o piuladors catalans han demostrat reiterats cops la seva  versatilitat. El cas més paradigmàtic fou #vacontigo fruit d’un debat que feia temps que es coïa: es pot parlar l’independentisme en espanyol? El hashtag #vacontigo va demostar que sí. Molts ciberindepes no tenen pèls a la llengua al’hora de  piular en l‘idioma que calgui per fer arribar el missatge. Cal destacar el gran sentit de l’humor d’aquests piuladors, tenint en compte que molt sovint reben insults i amenaces per part dels tuitaires espanyols.

Encetem el 2012 amb l’enrenou causat pel hashtag #Catalunyanewcountry creat per Ara o Mai, que va arribar a ser Trending Topic a nivell internacional els primers dies de gener. Aquest fet va provocar una forta reacció de sectors espanyolistes, que amb els seus comentaris en contra van ajudar, paradoxalment, a difondre el hashtag .

Us animem a piular a favor de la causa, com ja fan molts dels nostres socis.

………………………………………

Altres hashtags rellevants i actius:

#independència,  #independènciaja, #CatalanSecession


Filed under: Innovació, Sobiranisme, Uncategorized, ,

Catalunya en suspens

L’impagament de la Disposició Addicional Tercera de 759 M € que s’havia compromès a pagar el govern espanyol, ha generat una sèrie de reaccions en cadena. Inicialment l’aplaçament i retallada temporal d’un 20% de la paga extra de Nadal als funcionaris i proveïdors de la Generalitat. Després, els treballadors del sector públic han vist com se’ls ha descomptat l’IRPF de la paga extra que no han cobrat. Aquest descompte de l’IRPF ha estat considerat pel govern un “error”. Diversos sindicats i partits polítics han qüestionat la legalitat d’aquesta mesura.

Ahir Mas-Colell, anuncià un “tancament de caixes” transitori; les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors de la Generalitat no s’estan pagant com a mesura per a guanyar temps davant la falta de liquiditat de la tresoreria. Des del punt de vista empresarial o dels autònoms, és sabut que l’impagament de la S.S. dels treballadors no és un tancament de caixes, sinó el primer pas cap a la suspensió de pagaments.

La realitat és que el paral·lelisme entre la Generalitat i una empresa porta a pensar en què faria l’institució creditora, és a dir, l’Estat espanyol, si l’empresa fes fallida. Cal pensar que paradoxalement, el primer deutor de l’empresa és el mateix estat, i que aquest està ben interessat que la Generalitat estigui en posició de debilitat per recentralitzar competències, i en el pitjor dels casos en declarar la fallida i intervenir. El que no pogueren fer després del 23-F de 1981 ni amb la LOAPA de 1983 es podria fer per l’estrangulació financera de les nostres institucions. L’art. 155 de la Constitució Espanyola (com bé recorden els nacionalistes espanyols) preveu la suspensió d’una autonomia. Aquesta amenaça ja fou plantejada quan es va presentar el Pla Ibarretxe, i té com a precedents la Llei de 2 de gener de 1935, de la suspensió del Estatut de Catalunya.

Tota empresa que no pot fer front a les seves obligacions acaba perdent el seu poder de decisió que passa en mans dels seus creditors, aquesta és l’eina espanyola per acabar amb Catalunya: primer espoliació, després endeutament, per últim expropiació.

El govern català  està en un cul de sac. Cal que la societat civil es posi dempeus per demanar urgentment la gestió dels nostres recursos. Cal denunciar la situació de discriminació fiscal i d’infidelitat institucional que estem patint a la Unió Europea i per últim demanar una mediació internacional per poder fer un referèndum d’independència amb condicions. “La situació és dramàtica” diu el mateix Conseller Mas-Colell. Es necessiten mesures urgents o anem de cap a una dependència espanyola com mai abans l’hem concebuda.

Filed under: Concert Econòmic, Economia, Uncategorized, ,

El retorn dels papers de Salamanca; una nova estafa.

Segons el conseller de Cultura Joan Mascarell. “Hi ha hagut una nova estafa, aquesta vegada cultural”.  L’incompliment en el retorn de la darrera tramesa dels papers de Salamanca,  posa sobre la taula la possibilitat d’emprendre accions legals davant la ONU, una mesura que proposa la Comissió per la Dignitat, que lluita pel retorn d’aquests documents des de l’any 2002

Al juny i coincidint amb l’entrega de 365 caixes amb documents, la ministra Ángeles González-Sinde va mostrar la confiança que abans d’acabar l’any s’entregaria la documentació als seus propietaris. La ministra de Defensa, Carme Chacón, va expressar que es tractava d’arxius “perfectament registrats” que tornaven a Catalunya “no per cap arbitrarietat, sinó perquè són de Catalunya”.

La consellera de Cultura i Turisme de Castella i Lleó, Alicia García, va declarar dimecres que esperarà a la constitució del nou Patronat de l’antic Arxiu General de la Guerra Civil, amb representants del PP, per concretar la seva intenció de “no permetre més sortides de documents”. García ha mostrat satisfacció per la cancel·lació de la reunió del patronat i ha anunciat que promourà una anàlisi “exhaustiva” per determinar la manera com s’ha produït la sortida de documents de l’arxiu de Salamanca. “Quan es constitueixi el nou patronat serà important veure quins documents han sortit i com s’han digitalitzat, a més de comprovar si alguns no corresponen a Catalunya, com diuen alguns investigadors”, ha argumentat. També ha afegit que “totes les sortides de documents” s’han produït de manera “oculta i tapada”. Sigui així o no, la sortida d’aquests documents de Catalunya, no va ser feta d’altra manera ja que, com sabem, són part del botí de guerra del bàndol nacional.

De la darrera tramesa de les 300 caixes segrestades,  70 són del CADCI, amb fitxers del seus afiliats. Aquests documents no retornats corresponen a una secció misteriosa PS , Secció Políticosocial, que s’ocupava de classificar un gran ventall de documents de diverses institucions i persones. Tot i ser furtats a la nostra seu a Barcelona, aquests documents portaven el nom de PS Madrid. Les capses no retornades amaguen un misteri : perquè foren reclassificades a Madrid abans d’anar a parar a Salamanca?

Aquests darrers documents del segrestats i no retornats podrien desvetllar la sort de patriotes del Cadci assassinats i desapareguts.

Filed under: Uncategorized

Els nostres Tuits:

Blog Stats

  • 3,847 hits