CADCI BLOG

el Blog del COMERÇ CATALÀ

Vendetta dei Catalani

L’Estat espanyol exigeix cada cop més sacrificis a la població catalana i per contra no compleix amb les seves obligacions. La gota que ha fet vessar el vas son 759 M€ dels fons d’infraestructures  que es deuen des del 2008. Fins i tot el portaveu del govern Francesc Homs assenyala : “Això té aires de ‘vendetta’ contra Catalunya”.

Aquest fet, segons el portaveu, amenaça el compliment del dèficit públic màxim del 2,6% compromès per a aquest any entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero i es traduirà en retards en els pagaments de nòmines i a proveïdors.

Ahir, el govern de la generalitat va anunciar que portaran a l’Estat Espanyol als tribunals per aquest impagament, a més de comunicar a les autoritats europees aquesta injustícia. Aquesta mesura té lloc l’endemà que la vicepresidenta econòmica sortint, la socialista Elena Salgado, reiterés que el Govern en funcions ja no farà el pagament precisament perquè està en funcions, i que d’això se n’haurà d’encarregar el nou executiu del popular Mariano Rajoy.

La paradoxa de tot plegat és que el govern català farà ús dels tribunals espanyols per reclamar el deute al mateix govern espanyol. Tot plegat sembla una opera bufa, i més tenint en compte que els organismes jurisdiccionals depenen orgànicament i financerament del mateix estat que es vol jutjar.

Com diuen els sicilians “sang crida la sang”. Xavier Sala i Martin ha vist clara la resposta: “He decidit que no pagaré més impostos a Espanya”, segons va declarar al programa “El món a RAC1” dirigit per el periodista Jordi Basté.

Davant l’endarreriment en els pagament a proveïdors que ha causat aquest impagament, David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, ha declarat “‘Ens trobem en una situació d’indefensió absoluta”, s’ha queixat el secretari general de la patronal vallesana: “L’administració continua actuant amb impunitat; si una empresa deixa de pagar a hisenda, ja sap prou bé què li espera”.

Si bé l’espurna que ha encès el foc és de 759M€,  el dèficit fiscal anual per la “solidaritat” catalana és d’uns 22.000 M€ (un 10% ). El president de la patronal d’empresaris Foment del Treball, Gay de Montellà,  va més enllà que el govern, recordant que el dèficit actual, d’un 10% s’hauria de reduir a no només  a un 4% sinó a un 2,5%.

Des del Centre cridem a una reflexió col·lectiva, la insubmissió fiscal no és cosa de passions desfermades, sinó de profunda reflexió. Per això recomanem a qui hi estigui interessat,  seguir als patriotes de diem prou , que més enllà d’abrandaments radiofònics  porten a terme una sospesada i valenta escomesa contra l’espoli fiscal.

Filed under: Uncategorized

Peces-Barba, o repudiar al pare

Arxiu Històric de la Ciutat, BarcelonaFoto: Nens morts degut als bombardejos a Barcelona el 30 de gener de 1938. Font: Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.

Gregorio  Peces-Barba insisteix. Un dels pares de la constitució espanyola del 1978 i ex-president del congrés espanyol, va repetir dilluns passat, en una entrevista al Diario Progresista, la justificació del bombardejament de Barcelona del 1934: “Per què el general Batet va bombardejar la ciutat? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins una confederació ibèrica que s’havien inventat”. Recordem que  en aquest bombardeig moriren una quarantena de persones, entre ells tres socis del CADCI, que en defensaven el local: Amadeu Bardina, Jaume Compte, i Manuel G. Alba. També afirma que el bombardeig de Barcelona del 1934 va ser l’últim, com si els de la guerra del 1936-1939, que causaren centenars de morts, no haguessin existit mai. Recomanem a Peces-Barba  aquest documental amb les imatges devastadores dels bombardejos a Barcelona durant la guerra, i fins l’any 39.

Les famoses declaracions: “No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona. (…) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardearla”, les va  justificar dient que havia estat un cometari irònic i que els catalans no tenim sentit de l’humor. L’endemà, va agreujar l’ofensiva en una entrevista de RAC1. Segons ell, se n’havia de poder fer broma d’aquest tema. I quan el periodista Jordi Basté li va demanar si es podia fer broma del de Gernika o dels assassinats d’ETA, va respondre, que no era igual; que en tot cas, havia parlat de per riure i que les seves declaracions no havien estat portada als diaris de Madrid.

La ironia és una arma de doble fil. De vegades ens permet riure’ns de nosaltres mateixos, però de vegades ens fa dir exactament el què volem dir sota l’ampar d’un suposat sentit de l’humor.

Com saben molt bé els alemanys, hi ha temes sobre els què no es pot fer broma. Peces-Barba fa una distinció sobre el què és susceptible o no d’ironia;  els morts catalans i els de Guernika o les víctimes d’ETA són diferents. Pel què sembla, la distinció que fa de la gravetat dels esdeveniments deu ser per una valoració qualitativa. Aquest sarcasme mostra un absolut menyspreu cap a les victimes i certa lògica colonial de l’estat central sobre un col·lectiu nacional.

Una ideologia compartida transversalment pels polítics espanyols culmina amb la Sentencia del Tribunal Constitucional contra l’estatut on es plasma l’idea que el poble català esta subjugat al control superior de la nació espanyola, una lògica imperialista que situa al català com a untermensch. Peces Barba evidencia aquest tipus de pensament: som mereixedors de ser bombardejats si no complim amb l’estatus subsidiari que ens atorga la nació espanyola.

Sr. Peces-Barba, vostè ha confós la ironia amb la maldat.

Per saber-ne més:

El 7 de desembre del 1842, el general Espartero bombardeja Barcelona

http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeo_de_Barcelona_%281842%29

El Castell de Montjuïc forma part destacada de la història de Barcelona. Aquesta fortificació ha servit al llarg dels segles de fortí per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics, però també s’ha utilitzat com a plataforma per bombardejar Barcelona en diverses èpoques.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_169242231_imprimir,00.html?accio=imprimir

Filed under: Uncategorized, , ,

Independència es pronuncia igual en castellà?

El politòleg Ivan Serrano es planteja la possibilitat d’un discurs independentista en castellà en l’interessantíssim post del seu blog “Aubachs”.

Serrano ens recorda que el hashtag #vacontigo ha esdevingut aquesta setmana un dels trending topic al Twitter. Més enllà de la seva dimensió de campanya, aquest fet ha posat de manifest el debat al voltant de la relació entre llengua i nacionalisme. Segons Ivan Serrano aquest no és un debat nou sinó que es remunta gairebé als propis inicis del nacionalisme català contemporani.

En aquest post, el politòleg ens recomana el clàssic de Paco Candel, Els altres catalans, on  parla no només dels processos migratoris de la segona meitat del segle XX sinó també d’anteriors onades,  i ens recorda la definició de Catalunya que feia Vicens Vives: homines undercumque venientes.

Llegiu el post Té sentit un discurs independentista en castellà?, al blog d’Iván Serrano.

Filed under: Uncategorized

L’endemà de la independència

Ahir va tenir lloc a Barcelona la primera trobada internacional per l’estudi jurídic de la independència de Catalunya, organitzat per l’associació Sobirania i Jústica. El congrés, titulat: “Building a New State” va reunir experts d’arreu del món que han treballat en els processos d’independència de Kosovo, Eslovenia o Chèquia. El congrés ha volgut donar resposta les qüestions més tèniques d’un procés de separació: el reconeixement internacional de la Catalunya independent, l’entrada a la Unió Europea, i què passarà amb els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Charles E. Ehrlich, doctor en història per la Universitat d’Oxford i assessor de diversos països en transició, va aportar la seva experiència en el cas de Kosovo. Durant el seu discurs va recomanar a qualsevol territori que vulgui independitzar-se a treballar “la legitimitat i la gestió de l’oposició externa”. Sobre la legitimitat ha exposat que cal integrar i convèncer el gruix de la població, no només sobre la justícia de la causa independentista, sinó també sobre la conveniència del format que adopti el procés. Respecte els opositors a la independència, el doctor nord-americà ha advertit que “cal respectar-ne els drets i no apartar-los del debat”. És necessari, però, integrar als opositors o unionistes en una visió de país conjunta.

Ehrlich va destacar que Catalunya té resolts aspectes que nous estats, com la mateixa Kosovo, no havien resolt abans de la independència. En aquest sentit ha recordat el seu desplegament institucional i la gestió de competències que té transferides actualment. El ponent ha insistit que el procés haurà de ser integrador i que els plantejaments maximalistes mai s’assoleixen quan es tracta de crear un nou estat.

Patrick Dumberry, assessor del govern del Quevec en qüestions relatives a l’accés del Quevec a la sobirania, va posar l’accent en la necessitat d’obtenir el reconeixement internacional per tal d’assolir amb èxit el procés d’independència. Dumberry va declarar també que per assolir un pes específic en les negociacions pel repartiment dels béns amb Espanya, el referèndum per la independència hauria de guanyar per majoria. En aquest cas, el primer que s’hauria de fer és fixar les fronteres i les nacionalitats de les persones que les habiten.

Ana Stanic, advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals i directora del bufet E&A, i participant en el procés d’independència d’Eslovènia, va deixar clar que la Cort internacional no s’oposa a la llibertat d’una població per declarar un estat, i que les lleis internacional no ho han legislat. Per tant hi ha un àmpli marge de negociació. Després de parlar de la imporància de fixar prèviament el repartiment dels béns de cada estat (i per tant també els deutes contrets), va recalcar que allò dificil de festionar no és tant el deute amb les organitzacions internacionals, com el que Espanya ha contret amb els bancs.

Tots els convidats van coïncidir en què el procés d’independència s’ha de començar a organitzar abans de la constitució del nou estat, i que aquest s’ha de negociar amb l’Estat Espanyol. També van coïncidir en la importància del reconeixement internacional,  i en especial el dels membres de la Unió Europea. Per aconseguir aquest reconeixement, la legitimitat de l’Estat Català s’ha de comunicar mitjançant un àmpli consens de la población catalana a favor de la independència. Així mateix, la llengua no s’hauria d’erigir com a frontera ètnica; cal explicar l’independència en castellà i en la llengua que calgui. L’èxit, per tant, es basa no en dret internacional sinó en fets i els fets en el reconeixement de tercers. El factor clau, i en això van coincidir els tres experts,  seria la negociació de la divisió dels béns i dels deutes amb l’estat espanyol; una negociació difícil, però tal com declarà Stanic “Les coses difícils, a la vida, són per les que més val la pena lluitar.”

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, , , ,

El bloc del Cadci, en reformes

Durant els últims mesos hem estat duent a terme la tasca de renovació dels arxius històrics de la nostra web, així com del funcionament i aparença del blog. Us demanem disculpeu les molèsties.
Ben aviat us farem arribar les nostres novetats!

Filed under: Uncategorized

Francesc Sanuy alerta del perill de la desertització dels centres històrics

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Filed under: Uncategorized

La polèmica sobre la lliberalització dels horaris comercials continua

Cada associació hi diu la seva segons les seves pròpies estratègies

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=700070&idseccio_PK=1022

Filed under: Uncategorized

El Sr. Hereu diu que el complexe comercial de les Arenes és un comerç de proximitat

Competència comercial | El Periódico de Catalunya | Barcelona.

Filed under: Uncategorized

Es crearà una federació de comerç de l’Alt Empordà

El Punt – Notícia: Es crearà una federació de comerç de l’Alt Empordà-136065.

Bona noticia a l’Empordà, front la competència de les grans superficies que s’abraonen sobre el territori cal ara més que mai unir esforços per així tots plegats fer emblema del valor afegit del comerç de proximitat

Filed under: Uncategorized

El Comerç Català vist per Elisenda Paluzie

Avui Paper Diàleg.

Filed under: Uncategorized

Blog Stats

  • 4.073 hits