Homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1

El pròxim divendres 23 de març a les 19.00h tindrà lloc l’ homenatge als antics components del Regiment Pirinenc nº1. Aquest acte es farà a la seu del Cadci, a la Rambla Santa Mònica nº10 de Barcelona.

El Regiment Pirinenc Nº 1 de Catalunya fou l’única força militar que ha tingut la Generalitat de Catalunya d’ençà de la Guerra de Successió. Els seus components foren escollits entre joves catalanistes de diverses organitzacions i partits destacant CADCI, Estat Català, JEREC, FNEC, NS!, Palestra, Partit Català Proletari. Tot i les diverses ideologies els unia l’amor a Catalunya i la passió per l’alpinisme, lluitaren una guerra a dos fronts contra el feixisme per una banda i contra els incontrolats de la FAI i els estalinistes per l’altre. Aprofitem aquest acte per escoltar les veus dels veterans d’aquesta unitat d’elit i les opinions dels experts

L’homenatge comptarà amb la presència de Reinald Benet de Caperà, president de l’Associació de Components del Regiment Pirinenc nº1 i els últims veterans d’aquest regiment. A més, es farà una taula rodona en la que participaran els historiadors Antonio Gascón, Jaume de Ramon, i Armand Samanet.

Filed under: Cultura, Història, Homenatges, Regiment Pirinenc nº1

Llums i ombres del General Batet

El fet puntual que aquests dies s’hagi commemorat a Barcelona el 75è aniversari de l’afusellament del general Batet a Burgos, per part dels militars revoltats el 18 de juliol, no exculpa ni omet les accions anteriors del mateix Batet, i menys encara quan s’adverteix que dins d’aquest homenatge s’ha publicitat una Petita història del general Batet [1], llibret evidentment pensat per als més joves.

Per això també sorprèn la profusió d’estampes militaristes que se li fa a Batet, incloses les gens edificants lluites colonials, l’enaltiment, com a virtut, del seu interès “humanitari”, per l’ús del català a les casernes, per tenir al seu càrrec la Quarta Divisió Orgànica, amb seu a Barcelona, o la seva estranyesa en aconseguir sufocar la sublevació protagonitzada per Companys, l’Octubre de 1934, en aconseguir, mitjançant “un pla molt ben elaborat” que aquesta conclogués, la matinada d’aquell 7 d’octubre, amb un “nombre mínim de víctimes”.

Com si el nombre mínim de víctimes fos garantia de la seva integritat o de la seva catalanitat, assumpte resumit amb tot just dues pàgines, en les quals l’autor del text s’oblida d’esmentar, per exemple, el brutal assalt al CADCI amb el conseqüent seguit de morts, i sense fer menció tampoc, que aquella gesta militar li va reportar la concessió de la Cruz Laureada de San Fernando, suposadament per mostrar-se tan dur amb els seus compatriotes. Aquesta història es justifica afirmant “que per aquell èxit se  li concedí la Cruz Laureada, que Franco no tenia i en canvi ambicionava”, deu ser per això que un dels dibuixos exhibeix una banda on es llegeix: “Orden: Represalia Feroz”, mentre que un Batet sorprès,  agita dos cintes amb els colors de la bandera de la República i la senyera.

I guanyant-se així Batet la trista fama de ser el segon general català que sufocava una revolta a Barcelona, ja que el primer havia estat el tarragoní general Prim, que bombardejà la Ciutat Comtal fent cèlebre la frase “o caixa o faixa” (és a dir, o la “caixa” per a l’enterrament, o rebre la “faixa” del general) el 24 d’octubre de 1843, en el que va participar també l’artilleria de la Ciutadella, llançant sobre la ciutat unes 2500 bombes.

D’altra banda, per ser objectius, l’única diferencia entre ambdós militars, va ser que Prim s’havia guanyat la Laureada, però lluitant contra els carlistes, a gran diferència de Batet, que se la va guanyar reprimint els catalans a Barcelona l’octubre de 1934, sense oblidar les baixes civils fora de la ciutat, que també n’hi hagué.

I va ser per això que Barcelona, oblidant els detalls, però en el cas de Prim li va erigir un monument el 1887, oportunament enderrocat i fos durant la Guerra Civil de 1936-39, i rearmat de nou per Frederic Marés el 1940 amb el beneplàcit de les autoritats franquistes.

Una cosa és ben certa, no es pot ésser objectiu quan algú parla de sí mateix, o en el seu nom parla un parent. En el cas de Batet, el seu besnét. I és que la sang l’encega en afirmar que Batet va ser un incomprès en no reconèixer-li la seva “actuació” “ni els ultranacionalistes espanyols, ni els ultranacionalistes catalans”. Prova de que no s’havia llegit les actes del judici, i menys encara les declaracions de Companys, o el propi text del decret de la concessió de la Cruz Laureada:

“Deseoso el Gobierno de la República de atestiguar con la concesión de una alta recompensa, todo el aprecio que hace de los servicios prestados al Estado por el general de división don Domingo Batet Mestres, en su calidad de jefe supremo de todas las fuerzas del territorio que guarnecía la Cuarta división, en el mes de Octubre pasado, y especialmente por el acierto, resolución y bravura con que concibió, dirigió y realizó en Cataluña las operaciones militares que dominaron la rebeldía en la capital y la frustraron o sometieron en las provincias catalanas.”

Sense oblidar les pròpies declaracions de Batet en el moment de fer-se-li l’entrega de les insígnies de la Cruz Laureada al juny de 1935, a la qual evidentment no va renunciar, aprovant així les paraules d’aquell decret. La cerimònia va tenir lloc a Tarragona i de mans del seu alcalde, Cereceda, que va descriure la “la labor benéfica de apaciguamiento  realizada por el homenajeado, como representante del brazo viril del Ejército (sic)”.

Elogis als que Batet va respondre dient: “Jo sento haver hagut d’enfrontar-me amb els meus germans per a fer-los seguir el camí de la legalitat, perquè sóc home de pau, i encara que amic de la disciplina, no sóc militarista. La meva actuació no va tenir mai un pensament baix ni fosc”. Una frase que Companys segurament hauria rebatut ben a gust, de no haver estat pres en el llunyà Penal de Santa Maria, o qualsevol dels familiars dels morts, ferits, o dels processats, d’aquelles jornades. I aquí que cadascú carregui amb la seva consciència, perquè un simple acte de penediment pot salvar una ànima, però no netejar la memòria de la Història.

Antonio Gascón Ricao

Grup d’estudis del “6 d’octubre de 1934”, secció d’Història del Cadci.

 

---

[1] Text: Francesc Carbó, Il.lustració: Pilarín Bayés, Petita Història del General Batet, Editorial Mediterrània, Barcelona, febrero 2012

Filed under: Cultura, Història, Fets del 1934, General Batet

UN RETORN EMOCIONANT: ELS PAPERS DE SALAMANCA

En un emotiu acte a l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Generalitat  ha retornat els documents confiscats al CADCI i a altres persones i entitats durant la guerra civil. El president de la nostra entitat, Josep Maria Andreu, així com el seu Secretari Institucional Daniel Laspra, van poder recollir-los un cop classificats i digitalitzats.

Es tracta d’un total de 85 fons de particulars que van arribar a Catalunya a partir del 2008, 25 dels quals són fons d’associacions i entitats, 21 de persones físiques i 39 de partits i sindicats. De moment, han recollit els documents aquelles persones o entitats que n’han pogut acreditar la propietat, entre els quals es troben també ERC, el PSUC, UGT o la filla de Francesc Cambó.

“És un acte d’afirmació democràtica i de dignitat nacional”, ha dit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. “Els pobles que saben lluitar pel seu passat són pobles que també saben lluitar pel seu futur”.

Els documents retornats al Cadci són en la seva majoria carnets i expedients del socis, actes de nomenament de comitès d’empreses mercantils, autoritzacions de circulació del Cadci (recordem que durant la guerra civil Catalunya estava dividida), autoritzacions per traslladar-se a França i llicencies d’armes. També hi ha documents sobre les milícies del Cadci, la “Guàrdia de Fronteres”, que tenia per objectiu controlar la frontera del pirineu.

No obstant, tal com manifestàvem recentment, encara resten masses documents a Salamanca. De la darrera tramesa de les 300 caixes segrestades,  77 són del CADCI. La documentació que falta és la referida a béns patrimonials o comptes bancàries, la caixa d’atur i de viudetat amb la què comptaven els socis, així com els estatuts de les diferents seccions. Tampoc s’han retornat els documents dels  diferents equips d’esports.

El Cadci, com a membre de la Comissió de la Dignitat, en reclama la seva restitució, juntament amb la resta de documents d’altres entitats que encara no han estat retornats.

Filed under: Cultura, Papers de Salamanca, retorn dels papers de Salamanca, Uncategorized, Comissió de la Digntitat

LA FIGURA DE L’AUTO-EMPRENEDOR, UN NOU MODEL

L’auto-emprenedor és una figura fiscal sorgida a França, i que respon a la necessitat de agilitzar la creació d’empresa en temps de crisi. Esquemàticament, podem atribuir al model de l’auto-emprenedor francès les següents característiques:

•Constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts.

•Pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials.

•Protecció del patrimoni personal de l’emprenedor.

•Afavorir la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Segons la CECOC, que ha impulsat un pla per crear un figura semblant al nostre país, els resultats després de posar-se en marxa el 2009 han estat espectaculars: França compta amb 738.351 auto-emprenedors que han creat el seu propi lloc de treball.

Característiques de l’auto-emprenedor:

•Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.

•Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).

•Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.

•Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’import de les prestacions a percebre. És a dir, es pot cobrar en un sol pagament l’atur cotitzat anteriorment, per tal d’invertir-lo en la nova empresa.

•Per límits baixos de volum d’activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).

•IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).

•Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).

•Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).

•Cessar l’activitat no ha de costar res.

•Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.

Aquest model es defineix com a un emprenedor individual sotmès a un règim “micro-social” i “micro-fiscal” simplificat. Però, què és el règim micro-social? Essent un emprenedor individual, l’auto-emprenedor està afiliat a un règim social especial anomenat TNS (Treballadors No Assalariats). Concretament això implica que es beneficia d’una cobertura social…que ha de pagar amb les seves cotitzacions. Així doncs, el règim “micro-social” és el règim al qual està sotmès tot auto-emprenedor sobre el pla social, la diferència amb altres règims és que dins el règim micro-social simplificat, les cotitzacions estan lligades al volum de negoci.

Pros i contres

Pros:

-No hi ha cotització mínima a pagar; quan el volum de negoci és nul, l’auto-emprenedor no paga cap cotització.

-Les gestions de declaració i de pagament són simples. L’auto-emprenedor sap sempre el que pagarà: només li cal mirar el volum de negocis.

-Els preus són fàcils de fixar: a tots els ingressos se’ls ha de reduir entre un 12% o un 21,3 % que es tributaran (depenent si són ventes o serveis respectivament, d’acord amb el model francès). Això fa que s’hagi de reflexionar sobre els preus des del principi.

Contres:

-A diferència d’altres règims d’auto-empreneduria, l’auto-emprenedor, en aquest cas, no pot deduir les seves despeses de funcionament, com les de desplaçament, subministres d’oficina, subscripció a Internet, telèfon, etc…

-Si s’està planejant un elevat volum de negocis, però amb petits marges de benefici, pot oblidar el règim de l’auto-emprenedor: aquest pagaria cotitzacions molt elevades sense poder generar ingressos interessants.

-Per a les activitats de ventes, l’estatut presenta límits ràpidament (vegeu el cas anterior). Per a les prestacions de serveis, en canvi, pot ser convenient.

-Espanya no és França; les prestacions de l’estat social francès, que poden recolzar aquestes mesures en els dos anys que l’auto-emprenedor no tributa, (i per tant no cotitza a la S.S.), no són aplicables en el nostre context.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA AMB EL NOSTRE MODEL ACTUAL D’AUTÒNOMS?

Actualment, segons el nostre model, els treballadors autònoms paguen una quota reduïda durant els dos primers anys, al voltant de 220€, si són menors de 30 anys, en cas d’homes, i menors de 35 en cas de dones, i 250€ a partir d’aquesta edat. Si es vol tenir “Protecció per fi de l’activitat” (l’atur dels autònoms) aquesta xifra pujarà a 300€. Tot i així, no existeix una figura fiscal adequada per a aquells autònoms que volen començar el seu negoci, i els qui obtenen pocs ingressos. Vist el context actual, podem concloure que l’estalvi de dos anys de cotitzacions i poder capitalitzar l’atur acumulat com a inversió inicial per a començar l’activitat, pot ser una bona manera d’agilitzar l’auto-creació de treball i generar futures empreses.

Més informació:

Web sobre la figura de l’auto-emprenedor a frança: http://autoentrepreneur.fr/devenir-auto-entrepreneur/

Informació per a aquells professionals que facturen poc o eventualment, i els models tributaris més adequats:

http://www.comparativadebancos.com/hay-que-hacerse-autonomo-para-facturar/ 

Quant paga un autònom al mes?

http://blog.infoempleo.com/blog/2011/04/12/%C2%BFcuanto-paga-un-autonomo-al-mes/

Informació per a iniciar una empresa a Catalunya: http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/]

I dins d’aquesta, la guia de tràmits i formes jurídiques, que inclou detalls i infografies aclaridores sobre la figura de l’autònom així com les altres altres figures emprenedores:

http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/guia_tramits/index44001.jsp

Filed under: Economia, Innovació, Petit comerç, Uncategorized, Auto-emprenedors, crisi, empreneduria, nous models d'empreneduria

El mandinga, llengua nacional

Dívar, a l'esquerra, en la compareixença ahir al Congrés al costat del president del Congrés, Jesús Posada Foto: EFE.

Aquest dilluns el president del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, ha comparat l’ús que es fa en la justícia del mandinga, una llengua africana que parlen uns 15 milions de persones, amb el català, llengua cooficial a l’Estat. Les reaccions no han trigat a arribar;  s’ha creat el  hashtag #sócmandinga per a la ocasió, i una allau de comentaris irònics han inundat la xarxa social Twitter, la majoria posicionant-se a favor del català.

Tot i que el jutge s’ha disculpat per les seves polèmiques declaracions, els diputats catalans al Congrés han expressat la seva indignació. El hashtag #sócmandinga s’ha situat com a trending topic (el tema més comentat del moment) a tot l’Estat. Segueix traient fum dies després.

Filed under: Cultura, Llengua, Sobiranisme, #sócmandinga, Carlos Dívar

CIBERINDEPENDENTISME 2011-2012, RESUM DE L’ANY

L’any 2011 ha finalitzat amb la consolidació del poder del ciberactivisme a través de les xarxes socials.Twitter, la xarxa social de mircroblogging, ha estat una de les eines més potents per a la creació de debat. Els “Hashtags” ­­-etiquetes sota les quals s’engloben totes les conversacions sobre cada tema-, han arribat a ser marcadors de la força de determinats debats, i anomenats “Trending topics” – o TT – quan superen un nombre determinat de Tuits.

Fem un resum dels hashtags independentistes més rellevants del 2011:

#bcndecideix, creat per la plataforma Barcelona Decideix en ocasió de la consulta sobre la independència del 10 d’abril a Barcelona. El hashtag va arribar a ser trending topic a nivell estatal.

Al maig #catalanrevolution, va sorgir del context de les acampades a la Plaça Catalunya i com a intent de desmarcar-se del moviment Democràcia Real Ya amb una veu pròpia. Aquest hashtag va unificar les reivindicacions d’indignats catalans amb les d’autodeterminació, i va propiciar la primera trobada de ciberactivistes impulsors del debat dels dret de Catalunya a l’autodeterminació a l’#acampadabarcelona.

A l’agost #jovullvotaradeuespanya arriba a ser ‘trending topic’ mundial com a rèplica catalana al #yoquierovotar espanyol sobre la reforma de la Constitució impulsada per Zapatero i Rajoy. Una setmana més tard, el hashtag #perdonporsercatalán va ser ‘trending topic’ estatal i el tema més comentat durant el dia a Catalunya. L’origen van ser  les disculpes de Cesc Fàbregas a Twitter després d’haver celebrat la Supercopa amb l’estelada, per primer cop es genera una ampli debat on la virulencia dels xenòfobs espanyolistes ajuda  a mantenir el TT durant moltes hores

Octubre #resacelebrar, en motiu la festa de la Hispanitat, va ser  TT, també a nivell nacional. El genocidi al continent americà, el cost militar a càrrec de l’Estat i la ministra catalana Carme Chacón protagonitzaren els temes associats a aquesta etiqueta.

Arrel de la polèmica sobre #PecesBarba, el hashtag #PortugalxCataluña li va prendre la paraula al polític. Els tuitaires van respondre amb ironia  al polític què hagués passat si Espanya hagués preferit Portugal.

Novembre: #durandiputatdesde1979 (amb un error, ja que ho va ser des de l’any 1982) ironitzava sobre la llarga trajectòria de diputat del candidat de CiU a les eleccions del 20N. El hashtag va ser trending topic número 1 a l’Estat espanyol.

Poc després #espoli i #espanyaensroba van ser creats coma a reacció quan Núria de Gispert va prohibir usar aquestes expressions al parlament.

Desembre:#noeslamevaconstitució en motiu de les festes que celebren la constitució espanyola de 1978.

Els tuitaires o piuladors catalans han demostrat reiterats cops la seva  versatilitat. El cas més paradigmàtic fou #vacontigo fruit d’un debat que feia temps que es coïa: es pot parlar l’independentisme en espanyol? El hashtag #vacontigo va demostar que sí. Molts ciberindepes no tenen pèls a la llengua al’hora de  piular en l‘idioma que calgui per fer arribar el missatge. Cal destacar el gran sentit de l’humor d’aquests piuladors, tenint en compte que molt sovint reben insults i amenaces per part dels tuitaires espanyols.

Encetem el 2012 amb l’enrenou causat pel hashtag #Catalunyanewcountry creat per Ara o Mai, que va arribar a ser Trending Topic a nivell internacional els primers dies de gener. Aquest fet va provocar una forta reacció de sectors espanyolistes, que amb els seus comentaris en contra van ajudar, paradoxalment, a difondre el hashtag .

Us animem a piular a favor de la causa, com ja fan molts dels nostres socis.

………………………………………

Altres hashtags rellevants i actius:

#independència,  #independènciaja, #CatalanSecession

Filed under: Innovació, Sobiranisme, Uncategorized, Ciberindependentisme, hashtags del 2011

Catalunya en suspens

L’impagament de la Disposició Addicional Tercera de 759 M € que s’havia compromès a pagar el govern espanyol, ha generat una sèrie de reaccions en cadena. Inicialment l’aplaçament i retallada temporal d’un 20% de la paga extra de Nadal als funcionaris i proveïdors de la Generalitat. Després, els treballadors del sector públic han vist com se’ls ha descomptat l’IRPF de la paga extra que no han cobrat. Aquest descompte de l’IRPF ha estat considerat pel govern un “error”. Diversos sindicats i partits polítics han qüestionat la legalitat d’aquesta mesura.

Ahir Mas-Colell, anuncià un “tancament de caixes” transitori; les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors de la Generalitat no s’estan pagant com a mesura per a guanyar temps davant la falta de liquiditat de la tresoreria. Des del punt de vista empresarial o dels autònoms, és sabut que l’impagament de la S.S. dels treballadors no és un tancament de caixes, sinó el primer pas cap a la suspensió de pagaments.

La realitat és que el paral·lelisme entre la Generalitat i una empresa porta a pensar en què faria l’institució creditora, és a dir, l’Estat espanyol, si l’empresa fes fallida. Cal pensar que paradoxalement, el primer deutor de l’empresa és el mateix estat, i que aquest està ben interessat que la Generalitat estigui en posició de debilitat per recentralitzar competències, i en el pitjor dels casos en declarar la fallida i intervenir. El que no pogueren fer després del 23-F de 1981 ni amb la LOAPA de 1983 es podria fer per l’estrangulació financera de les nostres institucions. L’art. 155 de la Constitució Espanyola (com bé recorden els nacionalistes espanyols) preveu la suspensió d’una autonomia. Aquesta amenaça ja fou plantejada quan es va presentar el Pla Ibarretxe, i té com a precedents la Llei de 2 de gener de 1935, de la suspensió del Estatut de Catalunya.

Tota empresa que no pot fer front a les seves obligacions acaba perdent el seu poder de decisió que passa en mans dels seus creditors, aquesta és l’eina espanyola per acabar amb Catalunya: primer espoliació, després endeutament, per últim expropiació.

El govern català  està en un cul de sac. Cal que la societat civil es posi dempeus per demanar urgentment la gestió dels nostres recursos. Cal denunciar la situació de discriminació fiscal i d’infidelitat institucional que estem patint a la Unió Europea i per últim demanar una mediació internacional per poder fer un referèndum d’independència amb condicions. “La situació és dramàtica” diu el mateix Conseller Mas-Colell. Es necessiten mesures urgents o anem de cap a una dependència espanyola com mai abans l’hem concebuda.

Filed under: Concert Econòmic, Economia, Uncategorized, Mas-Colell, Tancament de caixes

El retorn dels papers de Salamanca; una nova estafa.

Segons el conseller de Cultura Joan Mascarell. “Hi ha hagut una nova estafa, aquesta vegada cultural”.  L’incompliment en el retorn de la darrera tramesa dels papers de Salamanca,  posa sobre la taula la possibilitat d’emprendre accions legals davant la ONU, una mesura que proposa la Comissió per la Dignitat, que lluita pel retorn d’aquests documents des de l’any 2002

Al juny i coincidint amb l’entrega de 365 caixes amb documents, la ministra Ángeles González-Sinde va mostrar la confiança que abans d’acabar l’any s’entregaria la documentació als seus propietaris. La ministra de Defensa, Carme Chacón, va expressar que es tractava d’arxius “perfectament registrats” que tornaven a Catalunya “no per cap arbitrarietat, sinó perquè són de Catalunya”.

La consellera de Cultura i Turisme de Castella i Lleó, Alicia García, va declarar dimecres que esperarà a la constitució del nou Patronat de l’antic Arxiu General de la Guerra Civil, amb representants del PP, per concretar la seva intenció de “no permetre més sortides de documents”. García ha mostrat satisfacció per la cancel·lació de la reunió del patronat i ha anunciat que promourà una anàlisi “exhaustiva” per determinar la manera com s’ha produït la sortida de documents de l’arxiu de Salamanca. “Quan es constitueixi el nou patronat serà important veure quins documents han sortit i com s’han digitalitzat, a més de comprovar si alguns no corresponen a Catalunya, com diuen alguns investigadors”, ha argumentat. També ha afegit que “totes les sortides de documents” s’han produït de manera “oculta i tapada”. Sigui així o no, la sortida d’aquests documents de Catalunya, no va ser feta d’altra manera ja que, com sabem, són part del botí de guerra del bàndol nacional.

De la darrera tramesa de les 300 caixes segrestades,  70 són del CADCI, amb fitxers del seus afiliats. Aquests documents no retornats corresponen a una secció misteriosa PS , Secció Políticosocial, que s’ocupava de classificar un gran ventall de documents de diverses institucions i persones. Tot i ser furtats a la nostra seu a Barcelona, aquests documents portaven el nom de PS Madrid. Les capses no retornades amaguen un misteri : perquè foren reclassificades a Madrid abans d’anar a parar a Salamanca?

Aquests darrers documents del segrestats i no retornats podrien desvetllar la sort de patriotes del Cadci assassinats i desapareguts.

Filed under: Uncategorized

Vendetta dei Catalani

L’Estat espanyol exigeix cada cop més sacrificis a la població catalana i per contra no compleix amb les seves obligacions. La gota que ha fet vessar el vas son 759 M€ dels fons d’infraestructures  que es deuen des del 2008. Fins i tot el portaveu del govern Francesc Homs assenyala : “Això té aires de ‘vendetta’ contra Catalunya”.

Aquest fet, segons el portaveu, amenaça el compliment del dèficit públic màxim del 2,6% compromès per a aquest any entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero i es traduirà en retards en els pagaments de nòmines i a proveïdors.

Ahir, el govern de la generalitat va anunciar que portaran a l’Estat Espanyol als tribunals per aquest impagament, a més de comunicar a les autoritats europees aquesta injustícia. Aquesta mesura té lloc l’endemà que la vicepresidenta econòmica sortint, la socialista Elena Salgado, reiterés que el Govern en funcions ja no farà el pagament precisament perquè està en funcions, i que d’això se n’haurà d’encarregar el nou executiu del popular Mariano Rajoy.

La paradoxa de tot plegat és que el govern català farà ús dels tribunals espanyols per reclamar el deute al mateix govern espanyol. Tot plegat sembla una opera bufa, i més tenint en compte que els organismes jurisdiccionals depenen orgànicament i financerament del mateix estat que es vol jutjar.

Com diuen els sicilians “sang crida la sang”. Xavier Sala i Martin ha vist clara la resposta: “He decidit que no pagaré més impostos a Espanya”, segons va declarar al programa “El món a RAC1” dirigit per el periodista Jordi Basté.

Davant l’endarreriment en els pagament a proveïdors que ha causat aquest impagament, David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, ha declarat “‘Ens trobem en una situació d’indefensió absoluta”, s’ha queixat el secretari general de la patronal vallesana: “L’administració continua actuant amb impunitat; si una empresa deixa de pagar a hisenda, ja sap prou bé què li espera”.

Si bé l’espurna que ha encès el foc és de 759M€,  el dèficit fiscal anual per la “solidaritat” catalana és d’uns 22.000 M€ (un 10% ). El president de la patronal d’empresaris Foment del Treball, Gay de Montellà,  va més enllà que el govern, recordant que el dèficit actual, d’un 10% s’hauria de reduir a no només  a un 4% sinó a un 2,5%.

Des del Centre cridem a una reflexió col·lectiva, la insubmissió fiscal no és cosa de passions desfermades, sinó de profunda reflexió. Per això recomanem a qui hi estigui interessat,  seguir als patriotes de diem prou , que més enllà d’abrandaments radiofònics  porten a terme una sospesada i valenta escomesa contra l’espoli fiscal.

Filed under: Uncategorized

Peces-Barba, o repudiar al pare

Foto: Nens morts degut als bombardejos a Barcelona el 30 de gener de 1938. Font: Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona.

Gregorio  Peces-Barba insisteix. Un dels pares de la constitució espanyola del 1978 i ex-president del congrés espanyol, va repetir dilluns passat, en una entrevista al Diario Progresista, la justificació del bombardejament de Barcelona del 1934: “Per què el general Batet va bombardejar la ciutat? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins una confederació ibèrica que s’havien inventat”. Recordem que  en aquest bombardeig moriren una quarantena de persones, entre ells tres socis del CADCI, que en defensaven el local: Amadeu Bardina, Jaume Compte, i Manuel G. Alba. També afirma que el bombardeig de Barcelona del 1934 va ser l’últim, com si els de la guerra del 1936-1939, que causaren centenars de morts, no haguessin existit mai. Recomanem a Peces-Barba  aquest documental amb les imatges devastadores dels bombardejos a Barcelona durant la guerra, i fins l’any 39.

Les famoses declaracions: “No sé cuántas veces hubo que bombardear Barcelona. (…) Creo que esta vez se resolverá sin necesidad de bombardearla”, les va  justificar dient que havia estat un cometari irònic i que els catalans no tenim sentit de l’humor. L’endemà, va agreujar l’ofensiva en una entrevista de RAC1. Segons ell, se n’havia de poder fer broma d’aquest tema. I quan el periodista Jordi Basté li va demanar si es podia fer broma del de Gernika o dels assassinats d’ETA, va respondre, que no era igual; que en tot cas, havia parlat de per riure i que les seves declaracions no havien estat portada als diaris de Madrid.

La ironia és una arma de doble fil. De vegades ens permet riure’ns de nosaltres mateixos, però de vegades ens fa dir exactament el què volem dir sota l’ampar d’un suposat sentit de l’humor.

Com saben molt bé els alemanys, hi ha temes sobre els què no es pot fer broma. Peces-Barba fa una distinció sobre el què és susceptible o no d’ironia;  els morts catalans i els de Guernika o les víctimes d’ETA són diferents. Pel què sembla, la distinció que fa de la gravetat dels esdeveniments deu ser per una valoració qualitativa. Aquest sarcasme mostra un absolut menyspreu cap a les victimes i certa lògica colonial de l’estat central sobre un col·lectiu nacional.

Una ideologia compartida transversalment pels polítics espanyols culmina amb la Sentencia del Tribunal Constitucional contra l’estatut on es plasma l’idea que el poble català esta subjugat al control superior de la nació espanyola, una lògica imperialista que situa al català com a untermensch. Peces Barba evidencia aquest tipus de pensament: som mereixedors de ser bombardejats si no complim amb l’estatus subsidiari que ens atorga la nació espanyola.

Sr. Peces-Barba, vostè ha confós la ironia amb la maldat.

Per saber-ne més:

El 7 de desembre del 1842, el general Espartero bombardeja Barcelona

http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeo_de_Barcelona_%281842%29

El Castell de Montjuïc forma part destacada de la història de Barcelona. Aquesta fortificació ha servit al llarg dels segles de fortí per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics, però també s’ha utilitzat com a plataforma per bombardejar Barcelona en diverses èpoques.

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_169242231_imprimir,00.html?accio=imprimir

Filed under: Uncategorized, Bombardejos a Barcelona, Gregorio Peces-Barba, Guerra Civil