Grans cadenes de distribució: la invasió silenciosa a Tarragona

Segons un article publicat recentment al diari de  Tarragona, en aquesta ciutat els lloguers dels locals comercials escanyen als botiguers. Els comerciants, en alguns casos, han obtingut descomptes d’entre el 10% i el 15% per part dels Administradors i propietaris dels locals, encara que aquesta rebaixa no és proporcional a les pèrdues dels arrendataris. Tarragona està impulsant un model de comerç americà de grans superfícies que està restant vida als antics eixos comercials de la ciutat situats al centre. Aquest fet perjudica tant als comerciants com als propietaris de locals.

A Montblanc, en canvi,  la construcció d’un Mercadona  no ha trobat -amb excepció de la CUP- cap mena d’oposició.  En aquest cas l’alcaldia no ho preveu com una amenaça sinó com a un possible dinamitzador comercial, per la voluntat de convertir la població en la capital comercial de la comarca i que la gent no se’n vagi a poblacions  veïnes. L’alcalde creu que aquest centre pot revitalitzar el comerç tradicional de la zona. Caldria però preguntar que en pensen els botiguers d’aquesta vila on una gran superfície com aquesta pot abocar a la desertització comercial del centre del poble.

El responsable de comunicació a Catalunya de Mercadona, Oriol Montanyà, va afirmar fa uns mesos, respecte al recel del petit comerç per la ubicació d’un Mercadona al Vendrell,  que “la convivència amb el comerç local sempre ha estat bona, ja que el nostre és també un comerç de proximitat”. La noció que deu tenir de “comerç de proximitat” el Sr. Montanyà deu ser merament geogràfica. Que  Mercadona sigui un comerç de proximitat a nivell qualitatiu, és ben discutible, i si no, vegeu la pel·lícula que encapçala aquest post.

Al blog supermercatsnogracies.wordpress.com, d’Albert Sales, es pot trobar materials interessants, com aquest mapa conceptual interactiu: “Grans cadenes de distribució: concentració comercial i abusos de poder.” En el blog, també podem trobar articles tant aclaridors com aquest, sobre LIDL i les seves falses  polítiques de treball justes en la fabricació dels seus productes.

Recentment, la Generalitat ha emprès les primeres mesures per a impulsar el comerç de proximitat amb una campanya que ha finalitzat a l’Octubre i que s’ha dut a terme en vuit municipis beneficiaris de la Llei de barris, per tal de revitalitzar els nuclis antics.

La campanya, s’ha dut a terme sota el lema “Barris antics, molt per descobrir, molt per oferir”, ha revitalitzat el comerç de proximitat com a fórmula per afavorir la cohesió social. De moment, resta valorar l’impacte real d’aqeuestes campanyes en aquests nuclis comercials.

Podeu visitar, també la pàgina del Facebook de “Comerç de proximitat” i del “Cadci“, per donar suport a aquestes causes.

Filed under: Petit comerç

La Maria i l’Andreu tanquen caixa

“A partir del dia ú de gener del 2012 no reconeixerem l’estat Espanyol com a nostre. Moralment fa temps que ho havíem deixat de fer però aquesta data hem decidit fer-ho oficialment.”

Andreu Bartolomé i Maria Casademunt.

ELs  joves propietaris d’un restaurant a Siurana (Tarragona), han anunciat que a partir del gener es faran insubmissos fiscals de l’Estat Espanyol per l’espoli que aquest realitza actualment a Catalunya. Andreu i Maria, a diferència de les anteriors apel·lacions a la insubmisió fiscal que reivindicaven el concert econòmic, demanen un referèndum per l’estat català  i n’expliquen les raons a diuemprou.cat. A les seves declaracions recents (16/11/2011) a  Catalunya Ràdio, fan una crida perquè més ciutadans, empreses i entitats s’hi sumin, i es proposen de convèncer-ne 10.000 per fer front contra l’Hisenda española.

“El punt d’inflexió va ser el juny de l’any passat amb la sentència del Tribunal Constitucional. Això va ser molt greu. I ha passat un any, però no ha canviat res”, diu Bartolomé. “D’entrada, invertirem els impostos en un dipòsit, i donarem fe notarial conforme hem pagat aquests diners”, puntualitza.

Elizenda Paluzie, profesora de Teoria Econòmica de la UB i Eduardo Berché catedràtic de Dret Financer advertien a Catalunya Ràdio de les  penalitzacions fiscals i problemes  amb la justícia que aquesta acció els pot reportar. “No amaguem que hi ha un risc, però també alertem del risc que corre el país, i a mi això sí que m’espanta”, declarava Andreu Bartolomé al diari Vilaweb.

Els precedents :

Com explicava Alfons Almendros en un antic article a l’Avui, el 1899 va tenir lloc a Catalunya un moviment de desobediència civil i objecció fiscal que es va anomenar “Tancament de Caixes“. Els petits comerciants i industrial agrupats en els gremis es van negar a pagar els nous impostos que el pressupost del ministre Villaverde introduïa. Com explica l’historiador Borja de Riquer, el mes d’octubre de 1898, 185 gremis de Barcelona havien amenaçat amb el boicot al consum de gas i d’electricitat si es produïa l’augment de tarifes que anunciaven les companyies; els gremis se sortiren amb la seva i això els donà una gran popularitat. El mateix passà al mes de desembre amb els gremis que es negaren a pagar els nous arbitris posats per l’Ajuntament de Barcelona. El 3 de juliol de 1899, en un míting al Teatre Tívoli de Barcelona, els síndics dels gremis de la ciutat anunciaven que no pensaven pagar el trimestre següent la contribució industrial. El Tancament de Caixes s’iniciava.

Més recentment, el passat juny de 2011 Cercle Català de Negocis proposà un nou tancament de caixes per exigir el fons de competitivitat. L’entitat publicava un estudi on demanava a la Generalitat que cobri el que l’Estat li deu mitjançant l’Agència Tributària Catalana, de manera que el Govern podria cobrar el deute fent una bestreta d’aquests impostos. El CCN reiterava que aquesta opció no és il•legal.

El 11 de juliol de 2011 Muriel Casals, economista i presidenta d’Òmnium Cultural, va posar el tema sobre la taula en l’acte del 50 aniversari de l’entitat:

Filed under: Sobiranisme, Andreu i Maria, Insubmissió Fiscal

Pilar Rahola i el botiguer català

Com si fos escrit en relació al nostre post sobre Portobello Road , i amb l’eloqüència que li és habitual, aquest diumenge Pilar Rahola  ha fet un homenatge a la capacitat de cohesió social del petit comerç i ens ha transmès les amenaçes que l’envolten si no es crea un marc legal de protecció:

“Si Catalunya és una mica justa, ho es perquè té un teixit productiu troncal que ha repartit la riquesa i ha creat una classe mitja emprenedora, de la que els comerciants son un eix fonamental. Per això mateix, la botiga -i utilitzo aquest terme amb intenció, perquè ha estat políticament molt menyspreat– no és només un espai de compravenda, sinó un territori sensible a través del qual estructurem veïnat, ciutadania, urbanisme i un cert sentit de la justícia social. Allà on no hi ha botigues, sinó només grans superfícies, no hi ha barris, ni carrers enllumenats, ni una gran quantitat de famílies que viuen de la petita empresa que regenten. És a dir, quan parlem de la botiga no parlem d’economia: parlem de societat.”

Rahola reivindica la necessitat de legislació i control en matèries com la llibertat d’horaris, que ha estat defensada per part de sectors ultraliberals apelant a la llibertat  del consumidor.  Com a resposta: “La única llibertat  que garantitza una societat realment lliure és la que està reglada per lleis series i severes que permeten tant com regulen, decideixen i prohibeixen. La llibertat sense lleis és una jungla”. I a la jungla tots sabem que és el gran que es menja al petit, per tant, les grans àrees comercials en són les beneficiades. Pel què fa a la dictadura del consumidor,  Rahola ens recorda que abans que les grans marques fabriquessin al consumidor, ha estat el botiguer el que ha creat veïnatge, i per tant ciutadania. “El consumidor és depredador per naturalesa; el ciutadà es per naturalesa un constructor. Per això ciutadà i botiga van estretament donats de la mà; són les dos columnes de la misma voluntat social.”
Pilar Rahola ha publicat aquestes paraules a la seva columna setmanal de La Vanguardia, amb un article en referència a la recent VI Convenció del Comerç de Catalunya, organitzada per la CCC .

Filed under: Petit comerç, Pilar Rahola

Contra l’atac dels clons

La síndrome de la “Ciutat clonada”, afecta els eixos comercials de la major part de països desenvolupats d’occident. Els centres  d’aquestes ciutats tenen les mateixes franquícies de roba, fast food, cafeteries i supermercats. En aquest context, els petits emprenedors que no poden competir amb els preus de lloguer dels locals a què poden fer front les grans marques, tanquen ofegats per la pressió immobiliària. Segons la New Economics Foundation (NEF), “el comerç local tendeix a actuar com a aglutinant social que uneix i dona identitat a les comunitats d’una manera que els gegants comercials no poden.”

Un grup de veïns i comerciants del mercat de Portobello Road “Friends of Portobello”, al barri de Notting Hill de Londres, porta deu anys defensant que es crei un nou marc jurídic de Business Conservation Zone, (zona de conservació comercial protegida) per al petit comerç del barri. Aquest es basaria  en la protecció legal dels comerciants independents en zones d’especial interès de la ciutat, per tal d’evitar la progressiva estandardització deguda a la invasió de franquícies internacionals.“Es tracta d’establir una normativa que obligui a que, si tanca una peixateria, l´únic negoci que pugui obrir sigui una peixateria; o si és una petita botiga de roba, sigui reemplaçada per un negoci similar”, declara Anne, la portaveu de l’asscociació Friends of Portobello. Portobello road acusa la creixent obertura de supermercats de les cadenes Tesco, Poundland i sobretot de les cafeteries Starbuks i Nero en aquesta zona d’alt interès turístic. A falta d’una legislació que els protegeixi, de moment els membres de l’associació propososen mesures com és la de gastar uns 10 pounds setmanals en comerços independents, o evitar consumir els productes de les grans cadenes.

Filed under: Cultura, Economia, Petit comerç, Friends of Portobello

Independència es pronuncia igual en castellà?

El politòleg Ivan Serrano es planteja la possibilitat d’un discurs independentista en castellà en l’interessantíssim post del seu blog “Aubachs”.

Serrano ens recorda que el hashtag #vacontigo ha esdevingut aquesta setmana un dels trending topic al Twitter. Més enllà de la seva dimensió de campanya, aquest fet ha posat de manifest el debat al voltant de la relació entre llengua i nacionalisme. Segons Ivan Serrano aquest no és un debat nou sinó que es remunta gairebé als propis inicis del nacionalisme català contemporani.

En aquest post, el politòleg ens recomana el clàssic de Paco Candel, Els altres catalans, on  parla no només dels processos migratoris de la segona meitat del segle XX sinó també d’anteriors onades,  i ens recorda la definició de Catalunya que feia Vicens Vives: homines undercumque venientes.

Llegiu el post Té sentit un discurs independentista en castellà?, al blog d’Iván Serrano.

Filed under: Uncategorized

L’endemà de la independència

Ahir va tenir lloc a Barcelona la primera trobada internacional per l’estudi jurídic de la independència de Catalunya, organitzat per l’associació Sobirania i Jústica. El congrés, titulat: “Building a New State” va reunir experts d’arreu del món que han treballat en els processos d’independència de Kosovo, Eslovenia o Chèquia. El congrés ha volgut donar resposta les qüestions més tèniques d’un procés de separació: el reconeixement internacional de la Catalunya independent, l’entrada a la Unió Europea, i què passarà amb els diners que Catalunya encara paga a Espanya.

Charles E. Ehrlich, doctor en història per la Universitat d’Oxford i assessor de diversos països en transició, va aportar la seva experiència en el cas de Kosovo. Durant el seu discurs va recomanar a qualsevol territori que vulgui independitzar-se a treballar “la legitimitat i la gestió de l’oposició externa”. Sobre la legitimitat ha exposat que cal integrar i convèncer el gruix de la població, no només sobre la justícia de la causa independentista, sinó també sobre la conveniència del format que adopti el procés. Respecte els opositors a la independència, el doctor nord-americà ha advertit que “cal respectar-ne els drets i no apartar-los del debat”. És necessari, però, integrar als opositors o unionistes en una visió de país conjunta.

Ehrlich va destacar que Catalunya té resolts aspectes que nous estats, com la mateixa Kosovo, no havien resolt abans de la independència. En aquest sentit ha recordat el seu desplegament institucional i la gestió de competències que té transferides actualment. El ponent ha insistit que el procés haurà de ser integrador i que els plantejaments maximalistes mai s’assoleixen quan es tracta de crear un nou estat.

Patrick Dumberry, assessor del govern del Quevec en qüestions relatives a l’accés del Quevec a la sobirania, va posar l’accent en la necessitat d’obtenir el reconeixement internacional per tal d’assolir amb èxit el procés d’independència. Dumberry va declarar també que per assolir un pes específic en les negociacions pel repartiment dels béns amb Espanya, el referèndum per la independència hauria de guanyar per majoria. En aquest cas, el primer que s’hauria de fer és fixar les fronteres i les nacionalitats de les persones que les habiten.

Ana Stanic, advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals i directora del bufet E&A, i participant en el procés d’independència d’Eslovènia, va deixar clar que la Cort internacional no s’oposa a la llibertat d’una població per declarar un estat, i que les lleis internacional no ho han legislat. Per tant hi ha un àmpli marge de negociació. Després de parlar de la imporància de fixar prèviament el repartiment dels béns de cada estat (i per tant també els deutes contrets), va recalcar que allò dificil de festionar no és tant el deute amb les organitzacions internacionals, com el que Espanya ha contret amb els bancs.

Tots els convidats van coïncidir en què el procés d’independència s’ha de començar a organitzar abans de la constitució del nou estat, i que aquest s’ha de negociar amb l’Estat Espanyol. També van coïncidir en la importància del reconeixement internacional,  i en especial el dels membres de la Unió Europea. Per aconseguir aquest reconeixement, la legitimitat de l’Estat Català s’ha de comunicar mitjançant un àmpli consens de la población catalana a favor de la independència. Així mateix, la llengua no s’hauria d’erigir com a frontera ètnica; cal explicar l’independència en castellà i en la llengua que calgui. L’èxit, per tant, es basa no en dret internacional sinó en fets i els fets en el reconeixement de tercers. El factor clau, i en això van coincidir els tres experts,  seria la negociació de la divisió dels béns i dels deutes amb l’estat espanyol; una negociació difícil, però tal com declarà Stanic “Les coses difícils, a la vida, són per les que més val la pena lluitar.”

Filed under: Sobiranisme, Uncategorized, Ana Stanic, Charles E. Ehrlich, Patrick Dumberry, Sobirania i Justícia

Finestres de la memòria

“Finestres de la memòria és un projecte d’interacció social impulsat pel Centre Cultural La Casa Elizalde per recuperar la memòria històrica de la Dreta de l’Eixample i per reforçar la identitat del barri. El mitjà per aconseguir-ho és la creació d’un fons fotogràfic col·lectiu cimentat en les aportacions d’imatges dels diferents agents del territori: veïns, institucions, associacions, comerciants o escoles.”

Una exposició molt recomanable on podeu trobar un fons fotogràfic que documenta, entre d’altres coses, el petit comerç de l’Eixample dret durant el modernime. Una joia que us recomanem molt visitar!

Més informació a: http://www.finestresdelamemoria.org/

Filed under: Cultura, Petit comerç, Casa Elizalde, Eixample dret

EL CORREDOR, MEDITERRANI?

A un mes de les eleccions, el Govern central va llançar el missatge que la Comissió Europea havia aprovat el projecte del corredor mediterrani. Tot i així, davant les diferents propostes de corredor: eix central, corredor mediterrani, o l’híbrid que passa per Madrid, la proposta guanyadora va ser com sempre, un híbrid que promet “corredors per a tots”.

El corredor mediterrani, reivindicat des de feia temps a Catalunya, ha posat d’acord, per una vegada, a un ampli sector de la societat catalana, i ha creat un consens amb el País Valencià, fet que ha estat fonamental per l’èxit de la proposta. La notícia rebuda la setmana passada amb un gran optimisme, s’ha vist com una esmena a la barbaritat del sistema radial espanyol. El corredor simbolitza la victòria de la mentalitat mercantil i europeista sobre l’economia especulativa i centralista.

Tal com declarà l’economista Ramon Tremosa en saber-se la notícia, “En l’Europa dels corredors ferroviaris nord-sud, Catalunya és un territori central per Europa, la millor porta de la mediterrània europea per a la importació i exportació de productes de valor afegit”, així mateix, l’eurodiputat per CIU creu que la UE ha pres consciència que “necessita intervenir no només la política fiscal, sinó també la política d’infraestructures de l’Estat espanyol”.

L’enginyer barcelonès Joan Amoròs, un dels defensors del projecte, va advertir que de moment “no hi ha res guanyat’. Segons Amoròs “la Comissió ha fet ‘un café para todos’ […] donant llibertat de moviments i de finançament al govern espanyol. I això és molt perillós. La suma d’aquestes dues coses -que restin competitivitat al corredor mediterrani respecte el madrileny i que l’estat inverteixi primer allà on vulgui- fa que haguem d’estar molt alerta i que no puguem abaixar la guàrdia.”

Filed under: Economia, Innovació, Eliseu Climent, Germà Bel, Joan Amoròs, Josep Vicent Boira, Ramon Tremosa

Jonathan Mildenhall: “La innovació és un fenòmen col·lectiu”

Per a generar un canvi en les formes de pensament s’han de constituïr equips interdisciplinaris que puguin donar solucions innovadores.
L’IMS Executive Program del Stanford Graduate School of Business va reunir durant quatre dies als principals executius de medis de Llatinoamèrica. Jonathan Mildenhall, vicepresident de creativitat de Coca-Cola, va donar algunes claus sobre Màrketing Digital i innovació, dues paraules que són, a hores d’ara, quasi bé sinònims.

Llegeix l’article de Silvina Moschini, CEO y Fundadora de Intuic | The Social Media Agency. Experta en Social Media Marketing i Visibilitat Online  aquí

Filed under: Innovació, Marketing, Innovació, Marketing Digital

El Centre de Recerca en Economia diu que és “viable” econòmicament una Catalunya independent

El director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Jordi Galí, ha confirmat al programa Els matins (TV3) que “no hi ha dubte” que una Catalunya independent és “viable” econòmicament:

“El director de l’organisme recomana a Grècia que surti de l’euro, però creu que la transició seria “complicada i traumàtica”

“(…) Galí ha afegit que molts països amb una dimensió “semblant” i fins i tot “més petits” que Catalunya “són molt pròspers”. El director del CREI opina que és important que la societat es plantegi si, a més de viable, la independència de Catalunya és “econòmicament desitjable”. Així, el representant d’aquest institut de recerca patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra ha confirmat que pensa com el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que al setembre va apuntar-se a la viabilitat econòmica de la independència. Galí creu que cada vegada hi ha un percentatge més gran entre la població que s’adona dels avantatges econòmics, i ha sentenciat que Catalunya podria ser, fins i tot, el país “més solidari del món”.

L’article, publicat al diari ARA, segueix aquí

Filed under: Economia, Jordi Galí, Sobiranisme